Neguen que l'ús de mascaretes provoqui dèficit d'oxigen o intoxicació per CO2

L’ús de mascaretes no produeix hipòxia o dèficit d’oxigen en l’organisme humà, com asseguren missatges difosos per WhatsApp i xarxes socials en els quals s’afirma fins i tot que la seua utilització provoca "intoxicació per inhalació del propi CO2". "Jo no utilitzo morrió" és el cridaner títol d’un d’aquests missatges, basat en una creença que es va difondre a diversos països de parla hispana a partir de l’última setmana d’abril i que circula a Espanya durant els últims dies compartida a perfils de Twitter i Facebook, així com en converses de WhatsApp.

"L’ús prolongat de la màscara produeix hipòxia", perquè obliga a inhalar el diòxid de carboni (CO2) prèviament exhalat i això provoca "falta d’oxigen en sang, marejos, malestar i molt cansament". Aquesta és la tesi d’algun dels missatges, que de vegades sumen a aquests símptomes també la "perduda de reflexos i del pensament conscient", així com "descomposició de la glucosa".

DADES:

Les màscares poden generar sensació d’ofec, però no hi ha cap evidència que el seu ús produeixi "hipòxia, acidificació de l’organisme o intoxicació per inhalació del propi CO2." Així ho confirma, en declaracions a EFE, el doctor Jaime Barrio, del Consell Científic del Col·legi Oficial de Metges de Madrid (Icomem).

Les màscares "no estan tancades al pas d’aire", ja que el material de la que estan fetes permet que "entri l’oxigen i s’elimini el diòxid de carboni", precisa aquest expert.

Respecte a l’afirmació que "practicar qualsevol activitat física amb màscara potencia greument els seus efectes nocius", com assegura una de les advertències difoses en aquests missatges, el doctor Barrio subratlla que el seu ús per fer esport "no és obligatori, però poden utilitzar-se".

Puntualitza, de tota manera, que, en estar tota la boca i nas coberts, sí que existeix "una limitació de l’entrada habitual d’aire, pel que en el moment de realitzar esport pot arribar a ser incòmode i reduir el rendiment durant l’exercici físic".

En el mateix sentit, la doctora Raquel Blasco, especialista en Medicina Interna i vicepresidenta segona del Col·legi de Metges de Valladolid, explica al seu compte de Twitter que en practicar esport és normal "tenir una freqüència cardíaca més gran" i, per això, recomana "no ser excessivament exigent en la fase d’adequació".

Blasco deixa clara la importància d’estar convenientment adaptat a l’esforç i a la màscara, ja que, en aquest cas, "la màscara no ha demostrat disminuir la freqüència ventilatoria durant la realització d’esforç".

En qualsevol cas, insisteix que la seua utilització "augmenta la sensació d’ofec, però no provoca hipòxia". I, en suport d’aquesta afirmació, cita les conclusions d’un estudi realitzat el 2017 per experts francesos i belgues sobre els efectes de l’ús de màscara en una caminada de sis minuts: Es respira amb més dificultat, però no disminueix la distància recorreguda.

SENSACIÓ DE DIFICULTAT PERÒ NO FALTA D’OXIGEN

Antonio Blanes, director de Serveis Tècnics del Consell General de Col·legis Farmacèutics, subratlla a més que aquesta institució no té coneixement de que l’Organització Mundial de la Salut (OMS), els Centres per al Control i Prevenció de Malalties (CDC) dels Estats Units o les autoritats sanitàries espanyoles "hagin advertit d’aquest possible efecte advers en l’ús de màscares".

"L’aire pot circular a través del material de la màscara; el que es filtra són determinades partícules segons la mida dels porus", recalca Blanes, en declaracions a EFE.

Aquest expert farmacèutic argumenta que la sensació de dificultat respiratòria "pot deure’s a la falta de costum, a l’ús durant moltes hores seguides, a la reutilització de les màscares sense tenir en compte les indicacions del fabricant o a la utilització de filtres o màscares que no compleixen les especificacions tècniques i/o legals."

També pot influir "la temperatura ambient i la sensació subjectiva de calor de l’usuari de la màscara".

Blanes esmenta així mateix un estudi de l’Institut Nacional per a la Salut i Seguretat Ocupacional (NIOSH) dels EUA, en el qual es conclou que dos hores d’ús continu d’una màscara autofiltrant amb un ritme de treball baix o moderat "no sembla causar un canvi en la temperatura corporal central ni un augment significatiu en la calor o la humitat de l’espai mort de la màscara després de la primera hora".

CAP AUTORITAT SANITÀRIA DESACONSELLA EL SEU ÚS

Alguns dels missatges contraris a l’ús de màscares que circulen per WhatsApp i xarxes afegeixen afirmacions com "Les autoritats sanitàries i l’OMS desaconsellen el seu ús comú" o "Les màscares no són útils per evitar el contagi" perquè el virus "no es transmet per l’aire".

Tampoc no és cert aquest extrem. Com ja ha explicat EFE Verifica en una recent informació, l’OMS no descarta l’ús de màscares per persones sanes en espais públics i remet als que aconsellin les autoritats sanitàries de cada país en funció de com evolucioni la pandèmia.

En el cas d’Espanya, les autoritats sanitàries han disposat l’ús obligatori de màscares des de dijous passat 21 per als majors de sis anys en espais públics, ja sigui a l’aire lliure o tancats, sempre que no es pugui mantenir una distància social de dos metres.

El doctor Jaime Barrio recorda en tot cas que "les màscares són només un mitjà complementari més de protecció" i recomana continuar complint la resta de mesures preventives aconsellades pel Ministeri de Sanitat.

Destaca per tant la necessitat de complementar l’ús de màscares amb mesures com l’aïllament domiciliari si es té símptomes, un correcte rentat de mans, mantenir la distància de dos metres entre persones, evitar tocar-se ulls, nas i boca, cobrir-se boca i nas amb el colze flexionat en tossir o esternudar i utilitzar mocadors d’un sol ús".