EUA ESPAI
SpaceX inicia l'era de les missions comercials a l'espai
Dos astronautes viatgen per primera vegada en una nau d'una empresa privada
Moment de l’enlairament del coet ‘Falcon 9’, de la companyia privada nord-americana SpaceX.
La carrera aeroespacial va fer ahir un altre petit pas amb el llançament d’una nau de propietat privada en la qual van viatjar dos astronautes de la NASA, en el primer vol espacial amb humans a l’Estació Espacial Internacional (EEI) des de terra nord-americà en nou anys, després del final dels vols dels transbordadors espacials. A les 15.22 hora local (19.22 GMT) el coet Falcon 9 de la companyia privada SpaceX es va enlairar des de la plataforma 39A del Centre Espacial Kennedy, a cap Canaveral (Florida). Ho va fer en presència del president dels Estats Units, Donald Trump, després que dimecres passat es cancel·lés el llançament per culpa de les males condicions meteorològiques.
A bord de la càpsula Crew Dragon, situada a la punta del coet, viatjaven Doug Harley i Bob Benhken, dos astronautes que van participar en les missions dels transbordadors cancel·lades per la NASA després del viatge de l’Atlantis el 2011. Aquesta missió, la primera part de la qual acabarà quan la càpsula atraqui avui diumenge a l’EEI, 19 hores després de l’enlairament, és la prova final del programa de vols espacials comercials que va començar quan la NASA va atorgar el 2014 sengles contractes a SpaceX i Boeing, amb l’objectiu d’abaratir els costos dels viatges espacials.
Els astronautes s’estaran a l’EEI entre sis i setze setmanes. Durant aquest període hauran de posar a prova els sistemes de la càpsula Crew Dragon, amb la qual hauran de retornar sans i estalvis a casa. A partir de llavors, començaran les missions operades per companyies privades.
Des de l’any 2011, la NASA s’ha vist obligada a utilitzar el sistema de llançament rus del Soyuz per enviar els seus astronautes a l’EEI, però ara recupera la seua autonomia al deixar-ho en mans de companyies privades.
L’objectiu final de l’agència aeroespacial nord-americana és poder arribar a crear un model de viatges espacials comercials amb el qual pretenen tornar a viatjar a la Lluna, i fins i tot a Mart, gràcies a l’impuls de la indústria privada.
L’emoció de l’enlairament d’ahir es va mantenir fins a l’últim moment, a causa de les condicions meteorològiques que van amenaçar de cancel·lar el llançament, tal com va passar dimecres passat. Ahir van deixar amb l’ai al cor les més 10 milions de persones que van veure la retransmissió en viu a través del canal de la NASA.
