Quan ha de començar a computar-se el permís per matrimoni? Ja hi ha una sentència del Suprem

El Tribunal Suprem (TS) ha acordat que el permís per matrimoni ha de començar a computar-se a partir del primer dia feiner immediatament posterior a l’enllaç, igualant-lo a altres permisos retribuïts com el de naixement o el de mort o malaltia de parents fins segon grau. En la sentència, coneguda aquest dimarts, la sala Social es pronuncia, en concret, sobre el conveni col·lectiu estatal de les empreses de treball temporal i dóna la raó als sindicats UGT i CCOO en considerar que els permisos no tenen per finalitat la de concedir al treballador un descans, sinó la d’alliberar-los d’acudir a la feina, sense pèrdua de retribució, davant de la necessitat d’atendre una determinada situació. D’allà, prossegueix la sentència, que tingui sentit "quan serveix per atendre la causa que ho permet" i que exigeixi "una certa immediatesa entre la necessitat que cobreix el permís i l’efectiu gaudi d’aquest".

Quan la llei es refereix a permisos retribuïts, afegeix el Tribunal Suprem, "clarament evidència que tals permisos es concedeixen per al seu gaudi en dies feiners, ja que en dies festius no és precís demanar-los perquè no es treballa".

Els magistrats es pronuncien així en contra del criteri de l’Audiència Nacional, que el juny de 2018 va distingir entre "permisos curts i llargs" a l’hora de determinar el moment en què començaven a computar-se cada un d’ells.

Entre els "permisos curts", la sentència, de la qual va ser ponent el jutge Ricardo Bodas, incloïa els de naixement, malaltia greu, accident, hospitalització o mort de parents de fins segon grau, és a dir, aquells amb els quals es concedeixen fins tres dies "que han d’interpretar-se necessàriament com a laborables".

Una circumstància que contrastava amb els quinze dies corresponents per matrimoni, on, sostenia l’Audiència Nacional, "és lògic que, igual com en les vacances, s’opti per dies naturals, que inclouran lògicament tots els dies no feiners." I és que "si no fos així, si el permís s’activés des del primer dia de treball caldria concloure que els quinze dies de permís haurien de correspondre a dies feiners, la qual cosa xocaria frontalment amb la concessió de dies naturals" prevista per l’Estatut dels Treballadors i el conveni aplicable. Ara el Suprem entén que quan el fet causant succeeix en un dia no feiner –dia festiu o dia establert com a no laborable al calendari laboral–, la finalitat i la pròpia essència del permís forcen que hagi d’iniciar-se al següent dia feiner immediat.

En una nota de premsa, UGT celebra la sentència de l’Alt Tribunal, que també haurà de pronunciar-se sobre aquest mateix assumpte respecte als convenis col·lectius de consultories i empreses d’enginyeria.