SALUT BALANÇ
Menys trasplantaments pel Covid
Aquest any, divuit lleidatans han rebut un òrgan, una xifra inferior a la de l'anterior a causa de la crisi sanitària || S'activen els programes a l'afluixar la càrrega de treball a les UCI
L’Equip de Trasplantaments de l’hospital Arnau de Vilanova de Lleida durant una intervenció.
L’activitat de donació i trasplantament d’òrgans s’ha vist seriosament afectada per la crisi sanitària provocada pel Covid-19, cosa que es tradueix en menys trasplantaments i donants en el que portem d’any a tot Catalunya, en comparació amb el 2019. Després de reduir la càrrega de treball a les UCI, es reactiven tots els programes paralitzats els últims dos mesos, ja que només es va mantenir l’activitat més urgent. Segons les dades de l’Oficina Catalana de Trasplantaments (OCATT), fins al 31 de maig, un total de 18 lleidatans van ser receptors d’un òrgan davant els 24 en les mateixes dates de l’any passat. També ha baixat de forma significativa el nombre de donants, amb dos enguany enfront dels sis del 2019. Sobre aquesta qüestió, la coordinadora de la Unitat de Trasplantaments de l’hospital Arnau de Vilanova, Mariona Badia, va explicar que dos donants pot semblar “una xifra baixa” però assenyala que gràcies a ells es van poder fer una dotzena de trasplantaments. Sobre si tem que hi hagi un descens de les donacions a causa del Covid, Badia diu que “la pandèmia ha deixat veure el pitjor i el millor de nosaltres i la solidaritat que s’ha demostrat ha estat immensa, per la qual cosa creiem que aquesta crisi podria fer augmentar el nombre de donants”.
Per la seua banda, la psicòloga de la Fundació Renal Jaume Arnó, Esther Jiménez, afirma que els pacients amb malalties renals cròniques que han estat trasplantats o esperen un nou ronyó són un dels col·lectius més vulnerables de manera que, a més del risc de contagi del Covid, entre les inquietuds més habituals es troba una possible complicació per la seua immunodepressió. Assegura que el confinament va suposar un cert alleujament a l’oferir-los una garantia de seguretat, tot i que “tenen por que hi hagi una relaxació en les mesures de seguretat, per la qual cosa molts prefereixen quedar-se a casa”.
entrevista
Esther Jiménez. Psicòloga sanitària
Hi ha hagut un augment de la demanda de suport psicològic a la Fundació Jaume Arnó des que va començar l’estat d’alarma?
No, crec que quan tornem a la nova normalitat apareixeran les veritables seqüeles de l’estat d’alarma i hi haurà un increment pel que fa a la demanda d’ajuda. La primera reacció ha estat la d’adaptar-nos però, quan hàgim processat els efectes de l’aïllament social, és possible que aflori més ansietat o estrès.
Quines han estat les principals preocupacions dels pacients que tenen malalties renals cròniques?
La desescalada del confinament i la relaxació de la població quant a l’ús de mascaretes són les qüestions que més preocupen, així com les visites a l’hospital.
