L'IRBLleida fa un avenç en el coneixement sobre la capacitat del lòbul frontal en la retenció d'informació

El lòbul frontal utilitza diferents graus de recursos segons la dificultat de la tasca a realitzar, segons una troballa de l’Institut de Recerca Biomèdica de Lleida (IRBLleida) i la Universitat de Lleida (UdL) que permet avançar en el coneixement d’aquesta estructura del cervell i com funciona per a retenir informació.

El grup de recerca Neurocognició, psicobiologia de la personalitat i genètica de la conducta, coordinat pel catedràtic de Psicopatologia de la UdL, Antón Aluja, ha evidenciat que el lòbul frontal és capaç de diferenciar diverses fases de la memòria de treball segons la dificultat o complexitat del record. Aquestes fases es divideixen en codificació, retenció i recuperació. L’article, que s’ha publicat a la revista Behavioural Brain Research, és el primer que diferencia aquestes tres fases de la memòria de treball de forma topogràfica i permetrà obrir noves vies de recerca per ampliar el coneixement del lòbul frontal.

El lòbul frontal és una estructura clau del cervell, implicada en nombroses funcions, com l’atenció, la planificació i la memòria de treball, què és la capacitat de mantenir i manipular una quantitat limitada d'informació rellevant. La memòria de treball és fonamental per a la presa de decisions i la seva capacitat està relacionada amb les habilitats cognitives. “Aquest estudi contribueix a conèixer amb més detall la funció del lòbul frontal i la seva implicació en les diferents activitats en què participa i ajudar a entendre les implicacions quan hi ha lesions i deterioraments en el lòbul frontal” ha explicat el catedràtic de Psicopatologia.

L’estudi ha comptat amb la participació de 43 dones, sense historial mèdic de desordres psicològics, danys neurològics o abús de substàncies, i ha seguit el paradigma Sternberg que implica la memorització d'una llista d'elements com ara números o paraules i després se li pregunta al subjecte sobre un element de prova en particular que pot o no haver estat realment present en el conjunt, i se li demana que respongui "sí" o "no" en conseqüència. Les participants han realitzat els tests i s’han analitzat les seves respostes mitjançant tècniques d’espectroscòpia frontal per infrarojos (fNIRS).

Aquesta recerca s’ha realitzat gràcies a una ajuda del Ministeri d’Assumptes Econòmics i Transformació digital, una ajuda d’investigador en formació de la Universitat de Lleida per al primer autor, Ignacio Lucas, i una ajuda de l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR) per al segon autor, Patricia Urieta.