El pla europeu de recuperació arriba a la cimera amb divisions

Els caps d’Estat i de Govern de la Unió Europea (UE) començaran a negociar divendres vinent un bilionari pla de recuperació finançat amb l’emissió de deute conjunt, una estratègia ambiciosa sense precedents per treure a l’economia europea de la profunda recessió provocada per la pandèmia de coronavirus. Els països discrepen sobre diferents punts de la proposta presentada per la Comissió Europea al maig, però coincideixen que aquesta pot servir de base per a la negociació i que es requereix una resposta conjunta davant d’una crisi que amenaça d’esquerdar el mercat únic. Tanmateix, des del moment en què la presidenta de la Comissió, Ursula von der Leyen, va posar la seua proposta a sobre de la taula, van aparèixer profundes diferències entre els països que segueixen intactes. Països del nord com Dinamarca, Suècia, Holanda o Àustria discrepen en l’import, el percentatge de transferències i els criteris de repartiment, i també es discuteix la rapidesa del desemborsament, amb Espanya i Itàlia insistint que els fons siguin accessibles com més aviat millor.

L’estratègia proposada per la Comissió s’ancora en un pressupost comunitari per al període 2021-2027 que estaria dotat amb 1,1 bilions d’euros. Aquest fons, peça central del pla, tindria 750.000 milions d’euros que es distribuirien al seu torn als estats a través dels programes del pressupost fins al 2024, dels quals 500.000 milions es canalitzarien en forma de subvencions a fons perdut i 250.000 milions en forma de préstecs.

Per la seua part, el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, va sol·licitar ahir “patriotisme” als partits donant suport a la proposta de la Comissió Europea. “Anem de la mà”, va exclamar, en una al·lusió velada al PP. Sánchez va recalcar que la reconstrucció i la recuperació serà “més ràpida amb unitat”. Per això, va demanar “públicament a tots els partits espanyols que donin suport activament a la proposta de la Comissió Europea dins de les seues famílies polítiques respectives”. Va subratllar que, si Espanya guanya, “tots” hi guanyen, inclosos els treballadors, els autònoms i les empreses. “Si Espanya perd, no només perd el Govern, tots hi perdem.”