És fals que la UE hagi confirmat que el 5G sigui perjudicial per a la salut

Diversos missatges compartits en xarxes socials diuen que la Unió Europea ha "confirmat" recentment que la tecnologia 5 G és perjudicial per a la salut de les persones i el medi ambient. No és cert: el que el Consell de la UE ha fet és, precisament, advertir sobre aquest tipus de falsedats, i especialment dels missatges que afirmen que les xarxes de 5G "suposen una amenaça per a la salut o estan vinculades amb la Covid-19".

Els missatges que s’han fet virals a Facebook i Twitter a Espanya, tergiversen les Conclusions del Consell de la Unió Europea sobre "El futur digital d’Europa" del 9 juny per argumentar un suposat rebuig de les autoritats comunitàries a la tecnologia 5 G.

El contingut compartit enllaça amb un article publicat en el lloc web de la Plataforma Ciutadana per a la Investigació Judicial del Sector Elèctric, una associació que es defineix com "dedicada a la defensa de consumidors i usuaris d’electricitat" i que analitza la relació entre les radiacions electromagnètiques i la salut.

La base d’aquest article és un punt del document del Consell, en el que l’organisme europeu destaca que la implantació de xarxes de telecomunicacions com 5G o 6G "té en compte les directrius internacionals sobre els efectes dels camps electromagnètics en la salut". Aquesta última afirmació és la que desenvolupa el web d’aquesta plataforma, obviant que, a continuació d’aquesta frase, el Consell de la UE "manifesta la importància de combatre l’expansió d’informació falsa lligada a les xarxes de 5G, especialment pel que fa a afirmacions falses segons les quals les esmentades xarxes suposen una amenaça per a la salut o estan vinculades amb la Covid-19".

DADES: La Unió Europea no ha reconegut que les xarxes de telecomunicacions de 5G suposin una amenaça per a la salut ni el medi ambient i, de fet, regula uns nivells màxims d’exposició a xarxes mòbils que són 50 vegades inferiors a què poden causar danys en la salut, segons investigacions científiques. Per tant, l’afirmació sobre que la UE confirma que el 5 G és perjudicial és "una falòrnia", confirmen a EFE fonts comunitàries.

"Protegir la salut de la població és una de les prioritats de la UE, també quan es tracta de l’expansió del 5 G. Els límits d’exposició per al públic en general fixats per la UE aplicats a qualsevol xarxa mòbil són almenys 50 vegades més baixos del que l’evidència científica internacional suggereix que té algun efecte potencial sobre la salut", indiquen des de la Comissió Europea.

La normativa comunitària respecte als nivells d’exposició a camps electromagnètics es basen en una recomanació del Consell que fixa aquests límits estrictes en línia amb les directrius de la Comissió Internacional de Protecció contra la Radiación No Ionizant (ICNIRP, per les seues sigles en anglès) de 1998.

Després de 20 anys i després d’haver revisat la literatura científica, les noves pautes de l’ICNIRP confirmen la idoneïtat dels límits actuals per a l’exposició a camps electromagnètics, amb lleugeres adaptacions a les freqüències de les xarxes 5 G.

Igualment, la normativa comunitària té en compte les recomanacions del Comitè Científic sobre Salut, Medi Ambient i Riscos Emergents (SCHEER), que avalua els riscos per a la salut que poden estar associats, amb l’exposició a camps electromagnètics.

El Parlament Europeu, per la seua part, no ha aprovat cap reglament o resolució que reconegui que el 5 G és perjudicial, encara que ha subratllat la necessitat de realitzar les proves necessàries per garantir que no existeixen riscos per a la salut pública, indiquen a EFE fonts de l’Eurocambra.

EL CONSELL D’EUROPA NO ÉS UNA INSTITUCIÓ DE LA UE

Els missatges que acompanyen a l’afirmació falsa sobre la UE i el 5 G sostenen la seua argumentació en una resolució de 2011 del Consell d’Europa, que no és una institució comunitària, sobre els "Perills potencials dels camps electromagnètics i els seus efectes sobre el medi ambient". En aquest text de 2011, l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa demana de revisar els límits en els nivells de radiofreqüències com les de la telefonia mòbil, ja que "semblen tenir efectes biològics no tèrmics potencials més o menys nocius per a plantes, insectes i animals, així com al cos humà quan s’exposa a nivells inferiors als llindars oficials".

L’article que s’ha viralitzat comparteix, en la seua part final, unes suposades exigències del Tractat de Funcionament de la UE, tals com "prendre les mesures raonables per reduir l’exposició als camps electromagnètics" o "prestar especial atenció a les persones electrosensibles", la qual cosa no està recollit en l’esmentat text jurídic europeu.

UNA RADIACIÓ NO IONITZANT, COM LA RÀDIO O LA TELEVISIÓ

La tecnologia 5G, com es coneix a la cinquena generació de xarxes de telecomunicacions, pertany dins de l’espectre radioelèctric a les radiacions "no ionitzants", similars a les ones de ràdio o televisió i la menor freqüència del qual provoca que l’energia que transporten no alteri els electrons dels materials amb què contacta o les cèl·lules de l’ésser humà. "Els efectes sobre la salut de les ones de ràdio es vénen estudiant des de finals del segle XIX, en particular als voltants d’emissores de ràdio i televisió, que emeten amb una potència molt més gran que el 5 G", explica a EFE el catedràtic d’Enginyeria Telemàtica de la Universitat Carlos III de Madrid Arturo Azcorra, director de l’institut d’investigació IMDEA Networks.

Azcorra apunta que "múltiples emissores porten emetent durant dècades ones amb potències de fins 100.000 wats, sense que s’hagin constatat efectes adversos". "Els telèfons 5G emeten amb potències entorn de 0,5 wats, i les estacions base 5G, entorn de 60 wats", precisa.

L’altre grup, el de les radiacions ionitzants, inclou aquelles que tenen alta freqüència i sí que poden alterar els electrons d’un àtom o la informació d’una cèl·lula, com la llum ultraviolada o els rajos X, que es fa servir en entorns controlats.

No obstant això, encara que aquestes radiacions no ionitzants no tinguin aquests efectes, tant la UE com Espanya van establir a finals de la dècada dels 90 límits a l’exposició a aquest tipus de radiacions basats en les recomanacions de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i l’ICNIRP.

La comissió internacional d’experts mèdics en la que es basen aquests límits, l’ICNIRP, controla periòdicament aquests llindars i, dos dècades després, no ha detectat riscos per a la salut, explica a EFE l’epidemiòleg Francisco Vargas, director científic del Comité Científico Asesor en Radiofreqüències i Salut (CCARS). "L’ICNIRP va publicar el març de 2020 unes directrius que actualitzen els seus llindars de seguretat i en aquesta revisió no han considerat que calgui ser més estrictes, i es tracta d’una comissió que consulta a experts de tot el món|tothom. No hi ha fonament científic per reduir aquests límits", ha assegurat Vargas.

Referent a això, el físic i professor de la Universitat de Castella-la Manxa Alberto Nájera, vocal del CCARS, afegeix que les investigacions realitzades per aquest organisme revelen que l’exposició mitjana està molt per sota d’aquests llindars.

"La radiació mitjana a què estem exposats és entre 10.000 i 100.000 vegades per sota d’aquests límits de seguretat i no s’espera que 5G els incrementi molt", ha assegurat EFE.

NO S’HA DETECTAT CAP EFECTE PERJUDICIAL

L’article viral també fa referència a una petició del Defensor del Poble per realitzar una avaluació d’impacte ambiental del Pla Nacional de 5G, a la qual la Secretaria d’Estat d’Avenç Digital respon que els límits d’emissions "no depenen de la tecnologia utilitzada (4G o 5G)", sinó de la banda de radiofreqüències.

El 5 G farà servir la banda de radiofreqüències que "ja s’utilitzen a nivell massiu a Espanya, amb l’única excepció de la banda de 26 GHz, que encara no ha estat adjudicada per a l’ús de 5G per a serveis comercials massius", afegeix la Secretaria d’Estat. En aquest sentit, el director científic del CCARS recorda que a Espanya es realitzen habitualment estudis que mesuren l’exposició de les persones a les radiofreqüències i no s’ha detectat "cap efecte perjudicial fins el moment". "Des dels anys 90 ha transcorregut prou temps per observar l’increment d’una malaltia i donar una alerta, i la realitat és que cap malaltia no ha demostrat tenir com causa les radiofreqüències", apunta Vargas.

Per la seua part, Azcorra considera "radicalment fals" que s’hagin detectat danys sobre la salut o el medi ambient per l’efecte de les radiofreqüències. "Al Regne Unit s’està investigant a una empresa que venia uns dispositius que falsament protegien contra els falsos efectes negatius del 5 G. Això és un altre exemple d’entitats que es lucren promovent falses informacions, i que haurien de tenir conseqüències penals", opina el catedràtic de la Carlos III de Madrid.

L’"ELECTROSMOG", UN TERME NO CIENTÍFIC ATRIBUÏT A L’OMS

L’article viral també fa referència al terme "electrosmog" com a sinònim de "radiació electromagnètica perillosa" que, segons el text, va ser "encunyat per la pròpia OMS". Tanmateix, aquest terme no està recollit al web oficial de l’Organització Mundial de la Salut.

"L’electrosmog és un terme no científic que denomina al conjunt d’ones de ràdio produïdes per diferents fonts (ràdio, televisió, WiFi, telefonia mòbil, comandaments a distància, motors elèctrics, radars...) i busca fer un paral·lelisme amb la contaminació de l’aire, que en anglès es denomina 'boirum’", explica Azcorra.

Per a Vargas, l’objectiu d’aquest concepte és "assemblar la toxicitat dels motors de combustió a l’exposició electromagnètica", dos aspectes que "no són comparables" perquè els límits de l’exposició són "extremadament baixos".

EFE va consultar a la Plataforma Ciutadana per a la Investigació Judicial del Sector Elèctric per exposar-li aquestes proves, però va mantenir que el seu article és "correcte" i "no conté cap error".