Mor Vera Lynn, la veu de la resistència contra els nazis

La cantant Vera Lynn, molt estimada per les seues actuacions per a les tropes britàniques durant la Segona Guerra Mundial i anomenada la nòvia de les Forces Armades, va morir ahir als 103 anys. L’artista, recordada per temes com We will meet again o The white cliffs of Dover, vivia a la localitat de Ditchling, a l’est del comtat anglès de Sussex, i va morir “acompanyada pels seus familiars més propers”, van explicar fonts de la família. En una de les seues últimes aparicions públiques, Lynn va aprofitar el 75è aniversari del final de la Segona Guerra Mundial (1939-1945), celebrat el passat 8 de maig, per recordar els “valents nois que es van sacrificar per nosaltres”. “Les meues cançons recordaven als nois pel que realment estaven lluitant. Per coses personals i estimades, en comptes de per ideologies i teories”, va dir la cantant, que va visitar diverses vegades les tropes als fronts de batalla a Europa, l’Índia, Egipte o Birmània. Abans de complir 103 anys el passat 20 de març, Lynn també va instar el poble britànic a “redescobrir el mateix esperit” que “ens va ajudar” a sobreviure durant la contesa mundial per aplicar-lo ara a la crisi provocada per la pandèmia del coronavirus. Fins i tot la reina Isabel II va prendre nota d’aquest missatge i, en un discurs dirigit a la nació al començament del confinament, va citar la cançó We will meet again (Tornarem a trobar-nos) per animar la ciutadania a suportar la separació de famílies i amics.

Després del conflicte armat, Lynn, nascuda a l’est de Londres, va continuar fent cine i televisió, i a la vegada es va mantenir com una fèrria defensora dels veterans de guerra. “Van deixar les seues famílies per lluitar per la nostra llibertat i molts van perdre la vida provant de protegir les nostres i llibertats”, va recordar al maig, quan es va convertir, a més, en la cantant més longeva amb un àlbum entre els 40 principals del Regne Unit. Isabel II li va concedir el títol de l’Orde de l’Imperi Britànic el 1969 i Dama Comandant el 1975, amb el qual es va guanyar el tractament de Dame.