El plàstic, un aliat i també un enemic

El plàstic és des de fa temps un material molt utilitzat a la societat i es troba en infinitat d’articles. Tanmateix, pel seu origen, al ser un derivat del petroli, és un gran contaminant i un enemic per al medi ambient. Així doncs, per exemple, es calcula que cada any acaben a l’oceà uns vuit milions de tones de plàstic, una quantitat equiparable a trobar cada trenta centímetres a terra una bossa de plàstic plena d’aquest material.

Per aquest motiu, un dels objectius dels governs és reduir-ne la producció i ús. Si fa un parell d’anys els consumidors van haver de començar a pagar les bosses de plàstic dels supermercats, de cara a l’any que ve s’ha anunciat la prohibició de plàstics d’un sol ús com palletes, coberts o bastonets.

Tanmateix, aquest projecte per reduir-ne la producció i ús xoca amb l’augment de la seua utilització en els últims mesos a causa de la crisi sanitària pel coronavirus, cosa que ha disparat de nou el consum d’aquest material en guants, uniformes i mascaretes perquè són elements clau per a la protecció.

Ja n’ha aparegut un elevat nombre a les depuradores, com expliquen des d’Aigües de Lleida, la qual cosa s’afegeix als problemes que generen un altre tipus d’articles com les tovalloletes. Val a recordar que s’han de tirar al contenidor de rebuig (el gris), ja que no són biodegradables i generen un gran problema en el procés de depuració de l’aigua.

Per la seua banda, el portaveu d’Ipcena, Joan Vázquez, aposta per la conscienciació de la ciutadania i demana que es jugui “pels productes ecològics i a granel. Als supermercats pràcticament tots els productes estan envasats en plàstic”.

També ho va dir fa uns dies la ministra per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, Teresa Ribera: “S’ha d’evitar l’ús abusiu de plàstics d’un sol ús que acabem trobant en platges, mars...”, així com la presència de “microplàstics a l’aigua o als sistemes de depuració”. En definitiva, el plàstic és, alhora, un aliat i un enemic.