Primer aniversari de l'esfereïdor incendi que va devastar les Garrigues, el Segrià i la Ribera d'Ebre

Si d’alguna cosa va servir el devastador incendi que va afectar l’any passat per aquestes dates les comarques de la Ribera d’Ebre, les Garrigues i el Segrià va ser per avivar el debat sobre el model de territori que ha despoblat les zones rurals i ha deixat milers d’hectàrees de cultius abandonades. Les promeses per millorar comunicacions i infraestructures, així com les lligades a la gestió dels paisatges vius per mitjà d’una revalorització de la figura del pagès no s’han desplegat com es preveia. De programes de la Generalitat com País Viu, País d’Oportunitats n’han sorgit encara més reptes que els departaments del Govern no concreten. Per aquesta raó, els alcaldes reclamen ser agents actius en les polítiques que afecten el territori. L’alcalde de Bovera, Òscar Acero, lamenta que les conselleries d’Agricultura i Presidència s’hagin dedicat a “vendre fum”. “Ens sentim indignats i abandonats”, manifesta, alhora que lamenta que ni la consellera d’Agricultura, Teresa Jordà, ni el president, Quim Torra, hagin acceptat la invitació de visitar Bovera.

Per una altra banda, Joan Juncà, primer edil de la Torre de l’Espanyol, municipi en el qual es van originar les flames, va admetre que “era dels que pensaven que l’incendi serviria per poder canviar les mentalitats i fer canvis”. Tanmateix, “després de veure l’any que portem”, afirma que “seguim absolutament igual, o pitjor”. En aquest sentit, Juncà critica la creació de l’Agència Catalana de la Natura i la liberalització del sector de les energies renovables “sense comptar amb el territori”. “Tornem a estar amenaçats i el que no va aconseguir l’incendi en el seu moment, que va ser apartar els pagesos, potser ho aconseguiran les plaques i els molins”, assenyala.

El territori aposta pel consum de proximitat, la millora de les connexions i l’extensió del regadiu

Així mateix, i pel que fa a la qüestió de la despoblació, Juncà creu que és un “puntal bàsic” per frenar-la la millora de les comunicacions i de la connectivitat d’aquesta zona. “La fibra òptica ha d’arribar fins al racó més inhòspit del país”, sentencia, i més ara que s’ha demostrat que es pot teletreballar des del poble més petit.

Per la seua part, l’alcalde de Flix, Francesc Barbero, afirma que perquè la pagesia continuï sent viable a la zona afectada per l’incendi i a les veïnes és fonamental l’extensió i millora de la xarxa de regadiu. “Si avui dia és molt difícil dedicar-se a l’agricultura professional, en secà és pràcticament impossible”, assegura, alhora que reclama precisament nous regadius i l’ampliació dels que ja hi ha, Vingalis, Vall de Sant Joan i Segrià Sud. Arran d’això, Acero afegeix que amb els ajuts que ha donat l’administració als pagesos és “impossible” que puguin reposar les mànegues instal·lades a les seues finques. “Vol el Govern que tot el territori quedi només amb pins i arrenquin les oliveres?”, es pregunta l’alcalde de Bovera.

Però no només els alcaldes troben a faltar més suport per part de la Generalitat, també Roger Heredia, portaveu de la plataforma Rebrotem, insisteix que el repte és que les promeses es concretin en polítiques i en fets. “Volem parlar del model de territori que volem i de com revertir la situació al sector agrari, que està malament.”

Així mateix, Heredia destaca que “la gent que elabora un producte excel·lent en aquest territori ho ha de poder fer en condicions econòmiques i amb viabilitat”, explica. Heredia subratlla que la pandèmia a causa del coronavirus “ens ha acostumat al consum de proximitat i això és el que hem d’aconseguir”.