Identifiquen una nova via per enfortir el sistema immune davant el càncer

Investigadors del Centre de Investigación Médica Aplicada (Cim) de la Universitat de Navarra han identificat una estratègia d’immunoteràpia davant el càncer basada en la transferència d’un tipus de cèl·lules immunitàries modificades genèticament per potenciar la seua capacitat proliferativa i antitumoral.

Mitjançant la combinació de teràpia gènica i de teràpia cel·lular adoptiva han aconseguit en models animals reduir i retardar el creixement del tipus de càncer de pell i fetge més freqüents, el melanoma i l’hepatocarcinoma, respectivament, ha informat el Cim en una nota.

En ella s’assenyala que els resultats d’aquesta investigació, publicada a Frontiers in Immunology, proposen aquesta teràpia avançada com a potencial estratègia d’immunoteràpia per portar a la clínica en el tractament de diversos càncers.

Un dels autors principals de l’estudi, Juan José Lasarte, director del Programa d’Immunologia i Immunoteràpia del Cim, explica que, a més de les conegudes CAR-T, hi ha un altre tipus de teràpia mòbil que es basa en l’ús de limfòcits infiltrants de tumor (TIL, per les seues sigles en anglès), cèl·lules immunitàries que es troben de forma natural al tumor del pacient.

L’estratègia consisteix a seleccionar al laboratori els TIL que millor reconeguin al tumor, expandir-los i, després de ser activats, s’infonen de nou en el pacient.

"Aquesta estratègia ha resultat eficaç en un nombre significatiu de pacients amb càncer. No obstant això, a llarg termini, els seus beneficis s’han vist compromesos pel microambient tumoral, ja que l’hostilitat d’aquest entorn provoca que les cèl·lules TIL transferides s’esgotin i deixin de funcionar," adverteix Lasarte.

Al seu torn, s’ha comprovat a diversos tumors que el seu creixement i supervivència estan vinculats a l’expressió aberrant d’una xarxa de proteïnes implicades en la comunicació intercel·lular, una mica essencial per al creixement i funcionament normal de les cèl·lules.

En aquest estudi els investigadors van seleccionar els limfòcits T citotòxics o CD8 específics del tumor, el paper del qual és fonamental en l’eliminació del tumor, i els van modificar genèticament al laboratori perquè expressessin el receptor EGFR i poder beneficiar-se de la seua funció estimuladora del creixement i diferenciació cel·lular.

"En infondre’ls en els models de ratolí amb melanoma o amb hepatocarcinoma, observem que les cèl·lules immunitàries potenciades aconseguien proliferar millor i millorar el seu efecte antitumoral", explica la investigadora Teresa Lozano.