La imatge de la gent gran a mitjans és "pejorativa"
Diaris i les revistes són els que fan el tractament més adequat de la temàtica dels grans, segons un estudi
Exercicis per mantenir un envelliment actiu del nostre cervell
Infrarepresentats, mal presentats o estereotipats. La presència de les persones grans en els mitjans de comunicació és baixa en relació amb el seu pes en la societat i no està ajustada a la seua realitat. Aquestes són algunes de les conclusions d’un estudi realitzat entre periodistes espanyols especialitzats, publicat la revista científica internacional 'El Profesional de la Información'.
El 91% dels periodistes consultats considera que els grans no són prou presents en els mitjans en relació amb la seua creixent posició econòmica i pes demogràfic. Per al 85%, la seua imatge mediàtica no és ajustada a la seua realitat, i el 82% la veu pejorativa, paternalista o sensacionalista.
El projecte és del professor Hugo Aznar Gómez, director de l’Observatori de Governança, Transparència i RSC de la Universitat CEU Cardenal Ferrera de València, i Amparo Suay Madrid, doctora en Comunicació per aquesta universitat i docent a la Universitat Internacional de València (VIU), informa la CEU UCH en un comunicat.
En concret, el 59,7% dels periodistes creu que la informació sobre els grans no és completa, el 55,2% la veu allunyada de les seues preocupacions i el 52,2% considera que no és prou variada. Fins al 70,1% pensa que les notícies relacionades amb aquestes persones requereixen més cura amb els estereotips que un altre tipus d’informacions. Per a ells, els mitjans no mostren el paper actiu que tenen les persones grans en la societat.
La premsa i les revistes són els mitjans que fan el tractament més adequat de la temàtica dels grans, amb el suport del 37,3% dels periodistes consultats. Li segueixen la ràdio (34,3%) i els mitjans digitals (22,4%) i la televisió (6%). Només per al 7,5%, el nombre de programes o mitjans especialitzats en temàtica de majors és suficient, encara que més de la meitat dels periodistes (55%) creu que la imatge dels grans que es projecta des dels mitjans aquesta canviant a mesura que augmenta el seu nombre.
"Una democràcia deliberativa ha de caracteritzar-se pel principi de justícia de participació de tots els afectats en els assumptes del seu interès. En molts àmbits de la comunicació social, els afectats per la informació o els continguts dels mitjans no són degudament tinguts en compte, la qual cosa fa que el seu tractament no sigui correcte o sigui incomplet. I això és especialment greu en el cas que aquests afectats estiguin a més en una condició d’infrarepresentació i, per tant, vulnerabilitat mediàtica, com succeeix amb les persones grans," exposa el professor.
La docent també destaca la falta d’estudis que analitzin el tractament de la informació relativa als grans en els mitjans, encara que tots els realitzats coincideixen que apareixen infravalorats, tant en suports escrits com audiovisuals. Una publicació prèvia, com a part de la seua tesi sobre la presència i temes referents a la vellesa i a l’envelliment a la ràdio, dirigit pels professors de la CEU UCH Hugo Aznar i Àngels Álvarez, reflectia ja una presència del 4,6% de la temàtica referent a envelliment quan el percentatge de població gran era del 18,2%.
MECANISMES ÈTICS
Davant d’aquesta situació, el 94% dels professionals consultats consideren necessàries recomanacions ètiques per informar millor sobre persones grans. La resposta és pràcticament unànime, la qual cosa reflecteix una creixent receptivitat per part dels periodistes especialitzats cap aquest tipus de contribucions. El 53,7% també aposta per un mecanisme com la figura de l’'ombudsman’ o defensor del receptor, específic per als temes relatius als grans.
La conclusió és que una participació més activa de la gent gran en els mitjans perquè puguin aportar els seus punts de vista en els temes que els incumbeixen permetria contribuir des de la comunicació social al nou paradigma de l’envelliment actiu.
"En una societat on la proporció de població major continua creixent, aquesta tasca es converteix en un repte fonamental i inajornable", adverteixen els autors. El seu treball s’emmarca en el projecte 'Pont I+D+i' del CEU-Banco Santander 2019-2020, titulat 'Autoregulació de la comunicació'.
