MEMÒRIA HISTÒRICA GUERRA CIVIL I FRANQUISME
Mig miler de lleidatans, desapareguts durant la guerra
Seròs compta amb la primera placa que senyalitza víctimes trobades en fosses
La consellera de Justícia, Ester Capella, ahir al cementiri de Seròs, on es va instal·lar una placa.
Prop de mig miler de lleidatans apareixen al cens de la Generalitat de desapareguts durant la Guerra Civil i el franquisme. Una llista que inclou les dades proporcionades per familiars i pròxims a aquelles persones a qui se’ls va perdre la pista durant la contesa, la majoria soldats que van morir al camp de batalla i dels quals es desconeix el parador més de vuitanta anys després del final de la guerra. Segons el cens, un total de 461 lleidatans formen part d’aquesta llista, dels quals 122 procedien de la comarca del Segrià.
Per comarques la segueixen la Noguera, les Garrigues i l’Urgell. Les desaparicions es van produir entre els anys 1936 i 1940 i eren persones que tenien diferents professions com agricultors, paletes, barbers, bombers, estudiants, carnissers, jornalers, forners i fins i tot policies. Més de 330 d’aquests desapareguts eren soldats de les files de l’exèrcit republicà. La majoria van desaparèixer al front de l’Ebre, però també als del Segre i Aragó.
En aquest cens també s’inclou el nom de 717 persones més que van desaparèixer quan es trobaven en algun punt de la província de Lleida durant la contesa o poc temps després que aquesta acabés. Més de quatre-centes d’aquestes persones van desaparèixer quan combatien al front del Segre.
El departament de Justícia instal·larà plaques als cementiris on estan enterrades persones recuperades de les fosses de la Guerra Civil.
Seran plafons amb informació sobre les víctimes, el context històric de les fosses i les intervencions arqueològiques. La primera placa es va presentar ahir al cementiri de Seròs, on la consellera, Ester Capella, va assistir a l’enterrament d’un soldat d’entre vint-i-cinc i trenta anys recuperat el 2018 en l’obertura d’una fossa.
El text recorda que Seròs va quedar devastat durant la contesa amb milers de baixes. En els pròxims mesos es col·locaran plaques als cementiris de l’Albagés, Cabó i Foradada. Així mateix, la prioritat del Govern és la identificació genètica de les restes trobades a les fosses, un procés complex i car, amb un cost aproximat de 1.000 euros per cada individu recuperat. Així mateix, s’anima els familiars de desapareguts a donar mostres de l’ADN, un procés gratuït i indolor, per facilitar la identificació.
