OBITUARI MÚSICA
Mor la banda sonora del cine
Ennio Morricone, als 91 anys || Va compondre bandes sonores de més de 400 pel·lícules i sèries de televisió com 'Els odiosos vuit'
El compositor, durant la presentació de la gira de concerts ‘50 anys de música’ a Berlín.
El compositor italià Ennio Morricone va morir ahir a Roma als 91 anys d’edat. Com a llegat deixa centenars de bandes sonores que el consagren per sempre com un dels artistes més importants i influents de la història del cine. El mestre, nascut l’11 el novembre del 1928 a Roma, va morir en una habitació de la clínica romana Campus Biomèdic, de l’Opus Dei, on estava ingressat després de fracturar-se un fèmur en una caiguda. En els seus últims dies va estar acompanyat per la seua esposa, Maria, de la qual va poder acomiadar-se, i “va conservar fins a l’últim instant una plena lucidesa i una gran dignitat”, va informar la família en un comunicat. L’artista, autor de més de 400 bandes sonores, va disposar que el seu funeral sigui estrictament privat per respectar “el sentiment d’humilitat que sempre el va inspirar” en vida. Un dels metges del centre, Vincenzo Denaro, amic personal de Morricone, va assegurar que el seu desig era morir amb total discreció i que va estar lúcid fins al final. “Fantasiejava amb qui s’aliaria al Paradís, si amb Beethoven o amb Mozart. Li agradava molt, això”, va confiar el doctor als mitjans. Morricone compta en la seua nòmina amb centenars de melodies, no totes vinculades al món del cine, ja que va firmar els arranjaments de temes populars per a Joan Baez, el Se telefonando (1966) de Mina o Sapore di sale (1963) de Gino Paoli, entre moltes d’altres. La seua primera incursió en el món del cine es va produir el 1961 amb la banda de la pel·lícula Il federale de Luciano Salcio, però paral·lelament ha creat un gran patrimoni de música absoluta o per a cor. Va compondre les bandes sonores de títols com El bo, el lleig i el dolent, Cinema Paradiso o Hi havia una vegada a Amèrica.La seua última creació es titula Tante pietre a ricordare (Moltes pedres per recordar), peça per a orquestra i veu blanca amb què commemora les víctimes de l’ensorrament del pont de Gènova. Va rebre l’Oscar honorífic el 2007 en reconeixement a tota la seua carrera i el 2016 va guanyar l’estatueta per la banda sonora d’Els odiosos vuit, de Quentin Tarantino. El 2019 va dir adéu amb una gira als concerts amb públic, però no va deixar de crear, una passió que sempre el va acompanyar, des del conservatori Santa Cecília, animat pel seu pare, també músic.
