Una intervenció arqueològica permet recuperar tres soldats de la Guerra Civil al Cogul

El departament de Justícia, a través de la direcció general de Memòria Democràtica, ha recuperat les restes de tres soldats de la Guerra Civil en la intervenció arqueològica que s’ha dut a terme al Cogul, a la comarca de les Garrigues, durant les dos últimes setmanes. Es tracta de restes amb traumatismes, impactes de bala i restes de metralla.

Els ossos han estat traslladats al laboratori de la Universitat Autònoma de Barcelona per fer l’extracció de l’ADN i intentar-ne la identificació.

Van ocupar el Cogul el desembre del 1938 després d’uns combats cruents a la batalla de les Garrigues

Les tropes rebels italianes van ocupar el Cogul el desembre del 1938 després d’uns combats molt durs amb l’exèrcit republicà durant la batalla de les Garrigues. La direcció general de Memòria Democràtica ha pogut localitzar tres fosses gràcies al testimoni de Joan Esquerda, que recorda que els italians el van obligar a ell i altres joves del poble, quan tenia 14 anys, a enterrar els soldats republicans morts al camp de batalla.

Una de les fosses localitzades era a la zona coneguda com el Tossal de les Forques, on els arqueòlegs han trobat les restes d’un individu. Les altres dos fosses estaven en dos punts dels terrenys de la Punta del Sacarrenyo, on es van localitzar restes d’uns altres dos cossos. Tanmateix, no s’ha pogut determinar si es tracta de soldats republicans o rebels.

Amb aquestes tres actuacions, la Generalitat ja ha obert 31 fosses des del 2017, una quinzena de les quals a les comarques lleidatanes.

Segons el mapa de fosses del Govern, es calcula que a la província de Lleida hi ha més de 200 fosses comunes amb restes de persones desaparegudes durant la Guerra Civil i els primers anys de la dictadura. La prioritat és identificar les restes trobades a les fosses, per la qual cosa insten les famílies de desapareguts a donar mostres del seu ADN al programa.

La majoria van ser trobades a la fossa comuna excavada a l’antic cementiri del Soleràs, on els arqueòlegs van localitzar un total de 146 persones, la majoria soldats republicans, però d’altra banda també hi havia rebels i civils que van morir en els bombardejos.

Fins ara, s’han pogut reconèixer vuit víctimes gràcies al programa d’identificació genètica, que inclou mostres de l’ADN de familiars.