El polític, sociòleg i col·laborador històric de SEGRE Pep Mòdol va morir ahir víctima d’un càncer als 62 anys. Llicenciat en Sociologia, va ser diputat al Congrés pel PSC del 1989 al 1993 i senador a les Corts espanyoles durant el període 1996-2000. En l’àmbit local va ser viceprimer secretari de la Federació de Lleida del PSC i cap del Gabinet de Presidència de la Diputació de Lleida.. El 2006 va ser nomenat president del Consell Assessor de RTVE a Catalunya. Amb el temps es va distanciar dels socialistes i en l’actualitat militava al MES, la formació escindida del PSC que lidera Ernest Maragall. A més, era el president de l’associació de veïns Noguerola-Estació-Segre. En les passades eleccions municipals va tancar la llista com a suplent d’ERC-AM.. Pep Mòdol col·laborava des de feia més de trenta anys amb SEGRE amb una secció fixa els dilluns, My way.. Des que es va retirar de la primera línia política, era molt actiu en la vida cultural de Lleida. El 2013 va presentar el seu últim llibre, el poemari Paraules a les dones, al Cafè del Teatre.. Ahir, les xarxes socials es van omplir de missatges de condol per aquest activista cultural lleidatà. “Lleida i el país perden un ciutadà actiu, implicat, mai callat ni indiferent”, va escriure Ernest Maragall.. Avui ens ha deixat en Pep Mòdol Pifarré, sociòleg, polític i persona entregada al màxim en tot allò relacionat amb el món de la cultura (fidel col·laborador d’aquesta casa) i en tot allò que feia gran les terres de Lleida. La seva empremta a Almacelles va ser, fa uns pocs anys, molt important. Ens queda un dels projectes més importants de la vila en què va col·laborar d’una forma molt activa: un recorregut per l’evolució de la humanitat a través de diferents elements escultòrics que podem descobrir al Parc d’Europa.. Però la seva col·laboració no acaba aquí. El museu va ser un espai on ell va fer diferents aportacions a nivell d’exposicions i, com no podia ser d’una altra manera, engrescant una de les artistes lleidatanes més importants i que avui tampoc està entre nosaltres, la Rosa Siré, en la creació del mural que presideix la sala d’exposicions temporals. I encara que sembli estrany, la seva mà va arribar, fins i tot, al recinte de les piscines municipals, amb una escultura del projecte cultural Kayart. On hi havia cultura i coneixement, allí era ell. Ens ha deixat, però a Almacelles la seva obra i el seu bon fer quedaran per sempre. Gràcies, Pep!
