L'arquebisbe d'Urgell nega apropiacions indegudes de cap propietat i considera "molt injust" que se n'acusi l'Església

L'arquebisbe d'Urgell, Joan-Enric Vives i Sicília, ha negat aquest dijous que l'Església hagi fet apropiacions indegudes de cap propietat després que el Govern hagi anunciat que la institució religiosa ha inscrit 3.722 immobles al seu nom, sense cap títol que n'acredités la propietat, entre el 1946 i el 2015. Vives ha considerat "molt injust" que s'acusi l'Església d'això i ha recordat que quan al segle XIX es va crear el Registre de la Propietat es va "prohibir" a la institució posar al seu nom els edificis i terrenys que "tothom sabia i respectava" que eren seus, com ara construccions de culte -"la mateixa catedral d'Urgell", ha afirmat l'arquebisbe-, ermites, terrenys rústics o cementeris.

En aquest sentit, l'arquebisbe d'Urgell ha negat cap apropiació indeguda i ha parlat de "matriculacions", que "vol dir que a un propietari se li atribueix per primera vegada un terreny". La demarcació més afectada és Lleida, sobretot els Pallars i l'Alt Urgell, amb el Pont de Suert encapçalant el rànquing.

L'executiu crearà una oficina de mediació perquè les parts seguin a negociar, però els afectats diuen que no hi ha res a parlar perquè és "una il·legalitat i un robatori". L'Església va dur a terme les immatriculacions emparada per una llei franquista en vigor fins al 2015 que li permetia actuar com a notari. Vives ha admès que hi pot haver "alguna llinda" en litigi, i ha anunciat que aquests conflictes es resoldran "bé", però ha descartat que calgui més negociacions perquè el que s'ha fet, "s'ha fet bé".

És per això que l'arquebisbe ha considerat "molt injust" que "es tracti així" l'església catòlica que "ha treballat molt pel patrimoni, pels edificis, que els ha mantingut durant molts segles i els ha mantingut bé i ha posat els seus treballs i les seves obres d'art i els seus llocs a un ús participatiu públic".