Les 'propietats' de l'Església

L’Església ha inscrit 3.722 immobles i finques al seu nom sense cap tipus de títol que n’acredités la propietat (el que es coneix com a “immatriculacions”), segons el departament de Justícia. Lleida és la província catalana més afectada, amb 2.157 inscripcions a nom de l’Església, el 58% del total, i té les tres comarques catalanes amb més immatriculacions: el Pallars Sobirà (418), l’Alt Urgell (295) i el Pallars Jussà (287). El Pont de Suert és un dels dos municipis catalans amb més immatriculacions, amb 82. La Generalitat és la primera institució a fer públic aquesta llista, que pot consultar-se de forma interactiva a través d’un mapa, i que és el treball de la recopilació d’informació per part del departament de Justícia de les propietats inscrites sota aquest sistema entre els anys 1946 i 2015. Un 40% són construccions dedicades al culte en el cas de la província de Lleida, com temples, ermites, cementiris, capelles, conjunts eclesiàstics i santuaris, mentre que un 50,5% són terrenys, sobretot rústics. La resta d’inscripcions (8,7%) són edificis civils com rectories o garatges.

La consellera de Justícia, Ester Capella, va assenyalar ahir que s’ha creat l’Oficina de Mediació sobre Immatriculacions, dirigida a l’Església i als particulars i entitats que reclamen la propietat, per arribar a acords extrajudicials. “No volem assenyalar ningú amb el dit, sinó resoldre un problema que s’havia enquistat”, van assenyalar Capella i el vicepresident de la Generalitat, Pere Aragonès. Per la seua part, l’alcalde del Pont de Suerte, Josep Antoni Troguet, va explicar que hi ha hagut litigis de particulars que han reclamat a l’Església propietats rústiques i va apuntar que repassaran “a consciència” la llista.

Per la seua banda, les deu diòcesis amb seu a Catalunya que formen la Conferència Episcopal Tarraconense van negar ahir que l’Església s’hagi apropiat “res que no sigui seu” i van defensar la legalitat de les immatriculacions. Van assenyalar que estan disposats a arribar a un acord en cas d’haver-hi algun error en les inscripcions i van dir que les propietats estan “a disposició dels fidels”.

En virtut d’una llei franquista que equiparava bisbes amb notaris La immatriculació és el registre d’un immoble o una finca per primera vegada. La polèmica sobre els béns immatriculats a nom de l’Església té l’origen en la llei hipotecària que el franquisme va aprovar el 1946 i que, vigent fins al desembre del 2015, establia que l’Església, igual que l’Administració, podia immatricular una finca malgrat que no tingués cap títol que acredités la propietat. A més, facultava els bisbes per acreditar la propietat dels béns com si fossin notaris. Després de la publicació de la llista de béns immatriculats, la conselleria de Justícia també promou la constitució d’un grup de treball per identificar els supòsits que puguin exigir una actuació pública per recuperar els béns que hauria de gaudir el conjunt de la societat, donar suport als municipis i impulsar les mesures legislatives necessàries. La publicació d’aquesta llista obre la porta a possibles demandes judicials.