Qui va ser Publi Calpurnià Orretà?

El Museu d’Isona i Conca Dellà ha desentranyat la vida d’un jove i la seua família que van viure en aquest municipi del Pallars Jussà fa més de 1.900 anys, en l’època romana, gràcies a la traducció d’una placa que va acabar utilitzant-se per a la construcció de l’església d’Isona (Aeso, fa gairebé 2.000 anys). Concretament, aquesta placa està dedicada a Publi Calpurnià Orretà, fill de Màrius Marià i Maria Calpúrnia, que va morir a l’edat de 18 anys. Del nom i cognoms d’aquest jove val a destacar-ne, explica el Museu en un fil al seu perfil de Twitter, dos coses. La primera és que el segon cognom (cognomen, l’anomenaven els romans) “Orretà”, indica que possiblement va nàixer a Oretum (Ciudad Real) i la segona és que el primer cognom (nomen) “Calpurnià” el va adoptar de la mare, una cosa completament inusual per a l’època.

Encara que es desconeixen els motius pels quals Publi Calpurnià va morir, el Museu indica que aquell era un món en el qual no hi havia ni vacunes ni medicaments i que la mortalitat infantil era molt habitual. Per això precisament, els més petits portaven a sobre un penjoll protector. Bulla es deia el dels nens i Lúnula el de les nenes. A més de jugar amb ninots i jocs de l’època, els joves també estudiaven, encara que sempre depenent dels diners que tinguessin. Alguns ho feien dins del nucli familiar i altres en una escola comunitària o amb un professor particular.

Els més pobres es quedaven sense accés a l’educació si no acabaven sent esclaus. Referent a Publi Calpurnià se sap que, tal com indica la inscripció, va dur a terme els estudis més alts, cosa que probablement va facilitar que fos rebut entre la clientela de ciutadans d’Aeso, després d’una assemblea de tota la ciutat, ja que ni ell ni la família no n’eren originaris. Precisament aquesta entrada en la clientela, afirmen des del Museu, és un altre esdeveniment fora del que era normal en aquella època, que porta a pensar que la família de Publi era adinerada i tenia esperança que el seu fill desenvolupés una fructífera carrera política. Tanmateix, el jove va morir “prematurament”. Però els seus pares, lluny de deixar-se portar per la pena, van aconseguir per ex decreto ordinis (per decret) que els deixessin instal·lar a la ciutat una estàtua eqüestre en honor al seu fill.

Amb aquesta investigació, el Museu d’Isona i Conca Dellà ha volgut treure a la llum la seua història.