Detecten un augment notable de "jocs perillosos" d'apostes i escurabutxaques online entre joves durant la quarantena

Una investigació del Consell Valencià de la Joventut (CVJ) i la Universitat de València (UV) alerta que dos de cada tres joves que aposten tenen un problema real d’addicció, a més de detectar un augment notable de "jocs perills" com slots i casinos online o ben plantades des del mòbil i l’ordinador durant els mesos de confinament per la CoviD-19.

Per combatre aquesta xacra, demanen que els joves tinguin alternatives de lleure reals perquè "juguen per diversió" i que "les estructures de precarització que hi ha darrere no passin desapercebudes".

L’estudi, presentat aquest dimecres a Les Corts, aborda les addiccions al joc entre els joves valencians en el marc de la recent aprovació de la Llei del Joc de la Comunitat, amb la intenció que serveixi de suport per al seu desenvolupament reglamentari. Part de dos enquestes a 6.000 i 3.600 joves de 15-17 i 18-30 anys, respectivament, i d’entrevistes personals a uns 300 en entorns de joc, tenint en compte que la valenciana és una de les autonomies amb més oferta de joc.

Una de les seues conclusions més cridaneres és que és "preocupant" que el perfil de jugador considerat d’addicció d’alt risc o risc extrem estigui directament relacionat amb el joc online, un format on els joves tenen més presència. En tot cas, l’investigador de l’UV Mariano Chóliz ha remarcat que és necessari distingir entre els videojocs i els jocs d’atzar perquè l’addicció als segons és "molt més greu".

De mitjana, dos de cada tres persones menors de 30 anys enquestades a la sortida de cases de joc afirmaven tenir problemes d’addicció, una cosa que l’estudi atribueix a què amb l’augment d’aquestes sales s’ha disparat el joc patològic. "Les causes són subjacents en la precarització de la joventut i les situacions de malestar vital que afronten pels recursos limitats d’acompanyament psicològic", ha exposat la responsable de salut del CVJ, Elena Mañas.

En aquest escenari, la seua principal reivindicació és treballar en polítiques coordinades entre les administracions per acabar amb l’addicció i els seus problemes derivats, amb el suport de la nova Llei del Joc que veuen molt necessària però no tot el restrictiva que podria ser en no acabar amb les escurabutxaques als bars.

"ALTERNATIVES SANES DE LLEURE"

Com a accions concretes, els responsables de l’anàlisi demanen que els joves puguin accedir a alternatives de lleure públiques i de qualitat que no suposin un risc per a la salut, sobretot a les zones on no hi ha tants espais perquè es diverteixin. "Les cases d’atzar sempre són una opció", ha lamentat Traces, per apuntar que "una de les motivacions per les quals s’inicien és per guanyar diners".

Això suposa, per al Consell de la Joventut, que hi ha una estructura de precarització juvenil darrere que l’està condicionant, davant del que exigeix que "no passi desapercebuda i provar d’acabar amb ella", tenint en compte que els joves afronten taxes de temporalitat del 92%, d’atur del 28% i d’inactivitat del 46%: "Si el que volen és guanyar diners i emancipar-se, busquen aquestes alternatives, cal tenir-ho en compte".

Però l’estudi també recull que entorn del 25% dels jugadors s’inicien per "alleujar el seu malestar", la qual cosa també pot estar relacionat amb la cronificació de la pobresa entre els joves i amb la inestabilitat mental i l’ansietat que pateixen pel seu futur incert.

PERFIL MAJORITARI: NOIS I APOSTES ESPORTIVES

Per gèneres, un 46,6% dels menors d’edat enquestats va reconèixer jugar alguna vegada davant el percentatge del 13% entre les noies, encara que en altres àmbits com el bingo no s’aprecien diferències. I per edats, la proporció de jugadors patològics en edats compreses entre 18-30 anys és de fins unes 20 vegades superior a la de la població de la joventut.

Els jocs online més freqüents en el lleure dels menors, segons l’estudi, són les apostes esportives (22%), el pòquer online (3,7%), el casino online (3,3%) i altres apostes des de dispositius mòbils (1%). A això se suma que la immensa majoria dels menors que aposten ho fan en bars.

Les apostes esportives es posicionen així com el joc més freqüent entre els menors, de mitjana entre una i tres vegades al mes, amb inici en bars per acabar a sales especialitzades, davant de l’avantatge de jugar en companyia i en un ambient atractiu.

Entre els que juguen regularment, tenen més problemes d’addicció els usuaris de jocs privats com el bingo (30%), els jocs de casino (28,9%), el pòquer (28,5%) i escurabutxaques (26%). Això sí, la taxa d’addicció juvenil més gran entre jugadors regulars està en el joc online, tant presencial com telemàtic, fins un 52,6% en els slots o del 48,7% al bingo.

Davant d’aquestes xifres, el projecte crida a reforçar les mesures restrictives a l’obertura d’aquests locals i a no deixar que els missatges publicitaris al·leguin a la responsabilitat individual dels joves. "El missatge de jugar de manera responsable s’ha mostrat ineficaç i insuficient", ha recalcat la responsable de salut, a la qual cosa l’investigador ha agregat que "no té sentit que hi hagi publicitat del joc" i ha recordat els anuncis de pòquer amb esportistes coneguts quan va irrompre el joc online de forma il·legal.

A l’espera de veure els efectes del confinament perquè "és un procés llarg" i ja s’han reprès les competicions i apostes esportives, aquest estudi recorda la importància de posar el focus en la prevenció i que els pares se n’adonin si els seus fills estan passant per aquest problema. "Quan algú juga perd diners, està obsessionat amb el joc, totes les altres coses perden interès, hi pot haver petits furts i, sens dubte, afecta a l’estabilitat emocional i a les relacions", ha asseverat el professor de Psicologia.