Prop de 4.000 lleidatans han firmat un document de voluntats anticipades per no allargar la seua vida de forma artificial

Cada vegada són més els ciutadans que trien decidir en vida com volen morir. Segons les últimes xifres publicades per la conselleria de Salut, gairebé 4.000 lleidatans ja han subscrit un document de voluntats anticipades per deixar escrit que, arribat el moment, no volen allargar la seua vida de forma artificial. És una xifra rècord a les comarques de Ponent i també a Catalunya, on des del 2002 s’han registrat més de 102.600 d’aquests documents. Es tracta de deixar per escrit les instruccions sobre intervencions i tractaments mèdics que la persona desitja que se li administrin si una malaltia física o psíquica els impedeix expressar la seua voluntat. Segons les dades, l’any passat es van firmar un total de 1.308 documents de voluntats anticipades a les comarques lleidatanes, la qual cosa representa un augment del 10,3% respecte als registres del 2018 i una mitjana de tres firmes al dia. Aquest tipus de documents són cada vegada més coneguts per la població, segons s’aprecia en les dades, ja que en l’última dècada les firmes s’han quadruplicat. L’informe de Salut destaca que Lleida es troba davant de poblacions com Cornellà, Reus o Santa Coloma de Gramenet pel que fa a nombre de documents en vigor. A l’hora de firmar, pràcticament no hi ha diferències entre fer-ho davant de notari o amb testimonis, encara que la primera continua sent l’opció majoritària.

En el conjunt de Catalunya, la firma de documents de voluntats anticipades ha augmentat més d’un 19% l’últim any, amb una mitjana de 29 firmes al dia el 2019. En el 62% dels casos, els signants són dones, sobretot a partir dels seixanta anys, encara que cada vegada hi ha més gent per sota dels 40 que decideixen deixar per escrit la seua última voluntat al final de la vida. Un document que orienta professionals i familiars per una mort digna.

Suposen més del 62 per cent dels signants, sobretot a partir dels 60 anys, però cada cop hi ha més joves

En el 70% dels casos, les famílies van dir que el signant havia tingut un bon final de vida

Format per cinc professionals, atenen els dubtes ètics dels professionals lleidatans

L’anàlisi que han portat a terme la conselleria i l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya assenyala que només entre un 2,4 per cent i un 5,1 per cent dels casos en els quals el pacient havia firmat un document vital finalment se’ls va instaurar o bé nutrició artificial o ventilació mecànica no desitjada.

Així mateix, insisteixen que continua sent freqüent el desconeixement dels professionals per accedir als documents, ja que en molts casos es firmen però no es registren. Paral·lelament, destaquen que són una bona eina per adaptar el tractament i l’atenció als desitjos del pacient.

Són cinc professionals, vinculats al Comitè d’Ètica, la tasca dels quals és resoldre els dubtes que tenen els professionals a l’hora d’atendre els pacients. Com ja va publicar SEGRE, el 90 per cent de les peticions versen sobre la competència del pacient que rebutja un tractament o sol·licita l’alta voluntària. Altres motius de consulta són els documents de voluntats anticipades i altres informes medicolegals. El Comitè d’Ètica Assistencial de l’Arnau de Vilanova, el president del qual és el doctor Oriol Yuguero, rep una mitjana d’unes sis consultes a l’any sobre la mort digna. La prioritat és atendre els dubtes que sorgeixin entre els professionals, però també en els familiars dels pacients, sobretot en un moment tan delicat com és el final de la vida. Cada vegada els professionals sanitaris en consulten més.