La comunitat musulmana de Lleida, a l'alça

La comunitat musulmana resident a les comarques lleidatanes va superar a finals de l’any passat els 45.000 fidels i ja representa el 10% del total de la població de la província. Segons les últimes dades de l’Estudi Demogràfic de la Població Musulmana elaborat per la Unió de Comunitats Islàmiques d’Espanya (UCIDE) i l’Observatori Andalusí, la població a Lleida s’ha disparat un 22% en cinc anys, al passar de les 37.129 persones afins a aquesta religió el 2014 a les 45.293 que es van comptabilitzar l’any passat. Quant a la nacionalitat, set de cada deu fidels són d’origen estranger, encara que la xifra de musulmans espanyols també ha seguit una tendència a l’alça, actualment 13.856. I és que, segons l’informe, la majoria dels ciutadans espanyols que professen l’islam són fills, néts i besnéts de musulmans, que ja van nàixer al país. S’ha de destacar que el percentatge de població musulmana respecte al total de residents de les comarques lleidatanes duplica el del conjunt de l’Estat, en el qual només un 4% del total professen aquesta religió.

Quant al nombre de mesquites a la província, el departament de Justícia de la Generalitat en va comptabilitzar l’any passat un total de 27, dos més que el 2015. A Lleida ciutat, el primer temple de la comunitat va obrir el 1997 en un local situat al carrer Pau Claris. Quatre anys després, es van traslladar a un antic aparcament del carrer Nord, però el temple va provocar nombroses queixes veïnals i el 2010, després de diverses multes, la Paeria va acabar per clausurar-lo per excés d’aforament. Actualment, els musulmans de la capital de Ponent resen al Palau de Vidre. L’any passat la comunitat va adquirir una finca al costat del pont de Pardinyes per edificar una centre de culte, encara que la normativa urbanística vigent ho impedeix al ser zona inundable.

La província compta amb 27 mesquites i la majoria es concentren al Segrià, segons les dades de Justícia

La crisi del coronavirus també ha obligat la comunitat musulmana a adaptar la celebració de la festa del corder, una de les festivitats més importants de l’islam, que commemora el passatge de l’Alcorà en el qual Ibrahim vol sacrificar el seu fill com un acte d’obediència a Déu, la qual cosa aquest impedeix, de forma que acaben sacrificant un corder en honor seu.

I és que, si l’any passat més de 5.000 fidels van participar en un multitudinari rés al Palau de Vidre, la tradició d’aquest any ha estat marcada per les restriccions del coronavirus, limitant-se als àpats familiars. En aquest sentit, el departament de Justícia va enviar a finals de juliol una carta als ajuntaments on recomanava no cedir espais per fer la pregària multitudinària musulmana del primer dia de la Festa del Sacrifici, que va començar el 31 de juliol i es va prolongar durant tres dies.

Els protocols de seguretat contemplaven que només els carnissers podran entrar als escorxadors a buscar els corders, amb cita prèvia; els escorxadors no podien lliurar corders a particulars; i estava prohibida la concentració de persones als voltants dels escorxadors.

La festa se celebra matant un corder segons el ritus islàmic i, segons assenyalen les dades de la Generalitat, s’estima que l’any passat es van sacrificar més de 50.000 d’aquests animals. La carn es comparteix un terç en família, un terç amb gent necessitada i un terç amb amics o veïns, encara que no siguin musulmans.

Les comunitats islàmiques tradicionalment demanen als ajuntaments espais per fer la pregària conjunta del dia de la festa per la qual cosa, a causa del repunt de casos de coronavirus al Segrià, la Noguera, l’àrea de Barcelona i l’Alt Empordà, aquest any la Generalitat va recomanar que no es fes per prevenir possibles contagis.