Mor el premi Nobel de la Pau del 1998, John Hume

John Hume, que va rebre el premi Nobel de la Pau el 1998 pels seus esforços per acabar amb el conflicte a Irlanda del Nord, va morir ahir als 83 anys d’edat en una residència de Londonderry on vivia per la demència senil que patia des de fa anys. Hume va ser un destacat activista del moviment per la defensa dels drets civils durant la dècada dels 60 i ja als 70 va fundar al costat de d’altres el Partit Socialdemòcrata i Laborista (SDPL). Va arribar a formar part del Govern nord-irlandès i ocupar un escó al Parlament britànic. El seu principal assoliment està relacionat amb el conflicte a l’Ulster. Va estar implicat en les negociacions secretes que van donar lloc a l’Acord Angloirlandès del 1985, rebutjat posteriorment per les dos parts, i en el Procés Hume-Adams que va afavorir el primer alto el foc de l’IRA el 1994 i va aclarir el camí cap als Acords del Divendres Sant del 1998. Els seus esforços, que van permetre atansar i superar les divisions entre catòlics i protestants, el van portar a obtenir el premi Nobel de la Pau juntament amb l’exlíder del Partit Unionista d’Irlanda del Nord David Trimble. En paraules de l’editor polític de BBC a Irlanda del Nord, Mark Devenport, “no hi ha manera de sobreestimar la contribució de John Hume al procés polític a Irlanda del Nord”. “Durant anys, va ser definitivament el cervell darrere de l’aproximació a l’acord de pau”, va afirmar. El funeral es farà demà al seu Londonderry natal.

L’empremta que deixa Hume en la política britànica i irlandesa va quedar evidenciada ahir amb les reaccions a la seua mort. L’exprimer ministre britànic Tony Blair, sota el mandat del qual es va firmar l’acord de pau, va dir que Hume “era un tità polític, un visionari que es va negar a creure que el futur havia de ser igual que el passat”. L’exprimer ministre irlandès, Bertie Ahern, cosignant al costat de Blair dels Acords del Divendres Sant, va destacar igualment la visió de Hume. «Quan Tony i jo vam firmar va dir: “Esteu donant això al poble del nord i del sud i tindrà la seua legitimitat.”»