Què busquen els creadors de notícies falses?

La pandèmia de coronavirus ha posat sobre la taula el problema de la desinformació, que ha desplegat una infinitat de falòrnies sobre suposades cures miraculoses, teories conspiradores sobre l’origen de la malaltia o falsedats sobre les mesures de confinament o desescalada. Ara bé, què busca qui genera un contingut desinformatiu i com aconsegueix que sigui assumit com a creïble per altres usuaris? Molts investigadors i institucions han estudiat el tema en els últims mesos.

Els creadors de falòrnies volen desinformar per diferents raons, segons el professor de Ciències de la Informació en la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) Alexandre López-Borrull, especialista en l’estudi de la desinformació. D’una banda, estan els qui volen treure un rendiment econòmic (atraient visites a un lloc web), els qui busquen un profit ideològic (difondre una visió política o estigmatitzar un grup social), els conspiranoics i els que aspiren a aconseguir un impacte viral, que es prenen la difusió d’una falòrnia com un repte.

"De vegades s’ajunten persones amb bona intenció, que pensen que algun d’aquests continguts és vàlid. El principal problema d’una infodemia com l’actual és que, si desconfiem de tot, atendre la informació que ens porti a prendre decisions correctes és més difícil", explica a EFE López-Borrull.

Per a la investigadora del Barcelona Centre for International Affairs (CIDOB), Carme Colomina, durant aquesta crisi sanitària s’ha detectat no només un augment de la desinformació, sinó una "diversificació del seu origen". "De les teories conspiradores que parlen de suposats orígens dels virus i d’objectius geoestratègics, a què pretenen crear alarma social, fins les 'barrabassades 2.0' o els que volen estigmatitzar comunitats o alimentar discursos xenòfobs", enumera la investigadora.

Un estudi de l’Institut Reuters de la Universitat d’Oxford revela que, per als espanyols, les principals fonts d’informació falsa o enganyosa sobre el coronavirus són els polítics (43 %), seguits pels mitjans (36%) i el Govern (34%), amb percentatges superiors que als altres cinc països enquestats (Regne Unit, els Estats Units, Alemanya, l’Argentina i Corea del Sud).

Per a Colomina, aquesta dada demostra que la desinformació que més s’ha compartit durant aquesta pandèmia és la que transita "de dalt cap a baix". "No és una desinformació que parteix de falòrnies nascudes en la societat, sinó que ve d’agents polítics", ha explicat.

BIAIXOS COGNITIUS, ALIATS DE LA DESINFORMACIÓ

Les notícies falses compten amb un aliat en el receptor: els biaixos cognitius, un concepte psicològic que defineix els processos mentals que permeten fer deduccions a les persones amb un menor esforç, però que en algunes circumstàncies poden donar lloc a conclusions errònies o judicis inexactes. Un d’ells és el "biaix de confirmació", que porta a una persona a donar per cert allò que concorda amb les seues creences prèvies.

"Quan llegeixes una cosa que confirma les teues creences augmenta la dopamina, que se segrega en situacions de plaer", assegura EFE el catedràtic en Periodisme de la Universitat Carlos III de Madrid Carlos Elías, responsable de la Càtedra europea Jean Monnet "Unió Europea, Desinformació i Fake News".

També existeix el "biaix partidista", que provoca més tolerància als errors del partit polític, religió o ideologia del qual el lector és afí. "Les contradiccions del teu líder les perdones més", afegeix Elías. Aquest tipus de prejudicis a l’hora de jutjar la informació es multipliquen gràcies a un dels efectes de la comunicació a través d’internet: les "cambres|càmeres de ressonància", espais en els quals només reps informació conforme a les teues opinions.

"Abans, si estaves en contra de les vacunes, podies no trobar ningú que pensés com tu. Ara, ho pots trobar per internet. Això és nou i fa que els biaixos de confirmació siguin cada vegada més forts", recorda Elías.

"AIXÒ NO T’HO EXPLICARAN EN ELS MITJANS"

Molts dels continguts desinformatius que han circulat durant la pandèmia tancaven amb la frase "Això no t'ho explicaran en els mitjans", que apel·la a la desconfiança del receptor respecte a la tasca dels mitjans informatius. Encara estant entre els ciutadans que més utilitzen els mitjans de comunicació per informar-se sobre el nou coronavirus, els espanyols són dels que més desconfien en els mitjans: un 23 % no hi confien, només superats pels nord-americans (26 %), segons l’enquesta de l’Institut Reuters. "Davant de la falta de certeses hi ha molts ciutadans que creuen que aquella informació que no arriba per la via oficial és més creïble", explica Colomina.

Una tendència en la qual, segons Carlos Elías, Espanya té l’inconvenient afegit d’haver passat fa no tant per una dictadura (la de Franco, entre 1939 i 1975). "La gent que ha viscut en una dictadura no creu en les fonts oficials, busca un altre tipus d’informació. La confiança en les institucions i en els mitjans és menor si es prové d’un passat dictatorial", explica.

VERIFICACIÓ I FORMACIÓ CONTRA LES FALÒRNIES

Si la vacuna és l’antídot que s’espera contra el coronavirus, quin pot ser el remei contra la infodemia? Per a López-Borrull, el paper de les organitzacions que verifiquen informació és "molt important". "Han recuperat la idea que el periodisme és verificar i explicar, i són més importants que mai", afirma.

No obstant això, segons Carlos Elías, els organismes de verificació tenen "moltes dificultats" en una societat democràtica, ja que la seua activitat pot "derivar en censura" i ser qüestionada per parcialitat ideològica. "Nosaltres, en la càtedra estem plantejant un sistema d’algoritmes estadístics per decidir quines notícies es verifiquen, i que no seleccioni els temes un periodista que pot tenir el seu biaix. El problema d’això és que els periodistes perden influència, però la verificació guanya en neutralitat", detalla.

Tots els investigadors consultats coincideixen en la importància de la formació de la ciutadania en la lectura dels mitjans de comunicació o "alfabetització mediàtica". "És molt important que hi hagi formació sobre com es consumeixen els mitjans i com detectar si alguna cosa és una falòrnia o no: si surten fonts amb noms i cognoms, que es puguin rastrejar per internet. Que les persones tinguin aquesta formació igual que la tenen per a la seua alimentació", considera Carlos Elías.

"Tot passa per la formació, per educar en la lectura crítica de la informació que consumim", sentència Colomina, per a qui aquesta crisi tindrà un efecte positiu: recuperar la valoració social del coneixement dels experts. "Aquesta crisi ens torna la necessitat de coneixement científic", conclou.