Mor el bisbe Pere Casaldàliga als 92 anys

El religiós i bisbe emèrit Pere Casaldàliga i Pla ha mort aquest dissabte als 92 anys, segons han informat els responsables de les associacions Araguaia i ANSA. Casaldàliga, nascut el 1928 a Balsareny (Bages), residia al Brasil des del 1968, on va fundar una missió claretiana a l'estat de Mato Grosso i es va convertir en un dels màxims exponents de la Teologia de l'Alliberament i de la lluita per les desigualtats al Brasil fins al punt d'arribar estar amenaçat de mort en més d'una ocasió. De fet, l'any 2012, amb 84 anys, va haver de fugir de casa seva a São Félix de Araguaia per la seva lluita a favor dels indígenes. I l'any 2006 va rebre el Premi Internacional de Catalunya de mans de l'aleshores president, Pasqual Maragall.

Pere Casaldàliga havia ingressat fa pocs dies en un hospital brasiler amb "greus problemes respiratoris", agreujats pel Parkinson que patia i la seva edat avançada. Finalment, el bisbe emèrit ha traspassat a les 09.40 hores -hora local- d'aquest dissabte 8 d'agost a la ciutat de Batatais, a l'estat de Sao Paulo. Una primera vetlla de Casaldàliga es farà a partir de les 15 hores d'avui mateix a la capella del Centre Universitari de Batatais -dirigit pels missioners claretians- i està previst que demà diumenge 9 d'agost se celebrin unes exèquies a les 15 hores, obertes al públic en general i que seran retransmeses en directe via Internet.

"Les germanes, nebodes i tota la família, volem expressar la nostra tristesa per la mort del bisbe Pere. Al mateix temps, ens sentim reconfortades de saber que tot i la malaltia que ha patit en els últims temps, ha estat acompanyat i cuidat per la seva gent", ha comunicat la família de Casaldàliga. "Des d'aquí volem agrair de tot cor, a tots aquells que han tingut cura d'ell. Amb la certesa que ell ja es troba a la 'Casa Pairal', recordem el seu bonic vers: Al final del camí em diran has viscut? has estimat? i jo, sense dir res, obriré el meu cor ple de noms", han rememorat els familiars del bisbe emèrit.

La família bagenca de Casaldàliga té prevista properament la celebració d'un funeral a la parròquia de Balsareny -lloc on va ser batejat- i també la comunitat Claretiana amb l'Associació Araguaia amb el bisbe Casaldàliga organitzaran un funeral a Barcelona.

Pere Casaldàliga va néixer el febrer del 1928 a Balsareny. Fill d'un llaurador vaquer, va estudiar a la Gleva i a Vic, i va ingressar a l'ordre dels claretians. Ordenat sacerdot a Montjuïc el 1952, va exercir diversos ministeris a Sabadell, Barcelona, Barbastre i Madrid, fins que el 1968 va acceptar l'encàrrec de fundar una missió claretiana al Brasil, a São Félix do Araguaia, a l'Estat de Mato Grosso.

Consagrat bisbe el 1971, va ser encarregat de la Prelatura de Sao Félix do Araguaia, on va descobrir un poble totalment oprimit pels latifundistes. Va començar així una intensa tasca per la defensa dels més febles en el si d'un sistema ple de desigualtats exorbitants. La seva primera carta pastoral, 'Una Església de l'Amazònia en conflicte amb el latifundi i la marginació social', de 1971, reflectia la realitat de la Prelatura i reflexionava sobre el compromís cristià en nom de l'Evangeli amb la justícia i la pau, i esdevenia ràpidament programàtica.

Conegut com 'dom Pedro', Casaldàliga va ser una de les personalitats més representatives de l'Església dels Pobres al Brasil, a Amèrica Llatina i al món sencer. Considerat un dels seguidors més fidels de la Teologia de l'Alliberament, va ser un dels fundadors del Consell Indigenista Missioner i de la Comissió Pastoral de la Terra de l'Església brasilera. La fidelitat a la seva gent i als seus principis li van valer sovint l'enemistat de governants i d'alguns homes poderosos. La dictadura militar va intentar expulsar-lo del país en cinc ocasions. La seva Prelatura va ser envaïda en operacions militars en unes altres quatre.

'Dom Pedro' també va ser perseguit pels sectors conservadors de la Cúria Romana i de l'Església del Brasil i d'Amèrica Central.

Escriptor i poeta, va ser autor de desenes de llibres, discos i vídeos sempre amb el perfil de la Teologia de l'Alliberament. Tenia així una extensa producció literària, assagística i poètica, en català, castellà i portuguès. També va ser un dels autors de la 'Missa de la Terra sense mals' i de la 'Missa dels Palenques (Quilombos)', amb Milton Nascimento i Pedro Tierra.

El setembre del 2003, després de 35 anys de dedicació a la seva Prelatura, Casaldàliga va posar a la disposició del Papa el seu càrrec i la seva renúncia va ser acceptada. El febrer del 2005 es va designar un nou bisbe a la Prelatura, però Pere Casaldàliga va decidir continuar allà, amb la voluntat de morir un dia entre la seva gent.Al 2006, Casaldàliga es va convertir en el primer català en rebre el Premi Internacional Catalunya, que va rebre a mans del president de la Generalitat aleshores, Pasqual Maragall.

El jurat va destacar el seu compromís polític i que no va deixar mai endur per "fórmules purament ideològiques, filantròpiques o doctrinàries que tan sovint han proliferat". El president es va desplaçar fins al Brasil per lliurar-li personalment el premi perquè el bisbe no tenia garantia de poder tornar per tenir cinc processos d'expulsió.

Al març del 2014, TV3 va emetre una sèrie inspirada en la història del bisbe Casaldàliga a favor dels camperols de Mato Grosso, una producció catalanobrasilera amb la participació de la cadena catalana i TV Brasil i que es va rodar al país carioca. L'actor Eduard Fernández va encarnar la figura de Casaldàliga.

La minisèrie va obtenir el guardó a millor sèrie televisiva, el TV Movie Golden Bird Prize; i el premi a millor guionista, el Best Screenwriter Prize, que per a Maria Jaén i Marcos Bernstein, als prestigiosos guardons SDA de Corea del Sud. Altres reconeixements per a aquesta producció són la Gold World Medal a la millor minisèrie al New York Festival International TV & Film Awards, i el FIPA d'Or a la millor interpretació masculina per a Eduard Fernández i el FIPA d'Or a la millor música original per a David Cervera a la 27a edició del Festival Internacional de Programmes Audiovisuels de Biarritz.

També va ser finalista com a millor minisèrie al Festival Prix EuropaA Catalunya, va ser reconeguda com el millor film per a televisió al Festival Internacional Zoom Igualada i va rebre un Gaudí com a millor pel·lícula per a televisió.