La pugna per la propietat

El departament de Justícia va fer públic fa ara un parell de setmanes el llistat de terrenys i immobles que l’Església havia inscrit al seu nom sense aportar cap tipus de títol que n’acredités la propietat, un total de 3.722 immatriculacions a tot Catalunya. Immediatament, nombrosos ajuntaments de Lleida van posar fil a l’agulla i estudien des d’aleshores aquestes inscripcions en els respectius municipis per aclarir-ne la titularitat.

“És una notícia que ni em va estranyar ni em va sorprendre”, va confessar l’alcalde d’Alins, Manel Pérez. “Si és necessari prendrem les mesures oportunes per torna al poble o a qualsevol veí el que és seu”, va afirmar. A Alins, s’haurien produït 33 immatriculacions i és un dels pobles amb més casos del Pallars Sobirà. Aquesta és, al seu torn, la comarca amb més immatriculacions de Catalunya, amb 418.

També a Montferrer i Castellbò han començat a fer les primeres indagacions. “Si és cert que l’Església no ha actuat com cal, em sembla molt malament. Estudiarem minuciosament els arxius i a partir d’allà veurem com actuar”, va apuntar Albert Marquet, alcalde d’aquest municipi que compta amb 44 inscripcions de béns a nom de l’església. En la mateixa línia es va expressar l’edil d’Obres i Urbanisme de Tremp, Antoni Flores, si bé va puntualitzar que encara és aviat per fer valoracions, ja que han de revisar la documentació. La capital del Jussà és el sisè municipi amb més immatriculacions de Catalunya.

Entre dubtes sobre de qui és què, destaca el cas de l’església de Sant Vicenç a la Torre de Capdella, un temple qualificat com a Bé Cultural d’Interès Nacional el 2008 i que des del 2017 gestiona l’ajuntament després d’arribar a un acord amb el bisbat d’Urgell. “Encara no hem decidit què fer sobre aquest tema”, va afirmar l’alcalde, Josep Maria Dalmau.

Per la seua part, els bisbats lleidatans van respondre als dubtes. Van defensar que no s’han apropiat “res que no fos seu” i van assenyalar que estan disposats a negociar en cas que es detecti algun error. A més, van recordar que les seues propietats “són també dels seus fidels”. “Hem actuat sempre d’acord amb la legalitat vigent. A més, hem treballat per mantenir en les millors condicions el nostre patrimoni tota la vida”, va declarar arquebisbe de l’Urgell, Joan-Enric Vives.