Del convent a les places de toros

Què tenen en comú el món del toreig i la comunitat de monges clarisses que viuen al convent de Santa Clara de Balaguer? Doncs, encara que pugui semblar sorprenent, els vestits de torero. Des de fa més de 15 anys les germanes dediquen part de la jornada a elaborar algunes de les peces de la vestimenta que lluen els toreros, com alamares (decoració de la jaqueta) brodades en or i lluentons o muscleres, per a diferents sastres, tal com va avançar ahir Balaguer TV. “Un dia fa molt temps, quan buscava feines que es poguessin fer des de casa, em vaig trobar amb un jove que portava una montera. Li vaig preguntar que qui l’hi havia fet i em va dir que un sastre però no quin. Així que em vaig buscar la vida per localitzar-ne algun que ens donés feina a mi i a les meues germanes i finalment el vaig trobar i així va començar tot”, va explicar sor Maria Victòria.

Actualment conviuen al convent de santa Clara, al costat del santuari del Sant Crist de Balaguer, vuit monges i, encara que fins fa algunes dècades va ser d’estricta clausura, en l’actualitat les restriccions ja no són tan fermes. A dia d’avui les germanes treballen en la confecció de vestits de torero del taller sevillà de la sastressa Maestra Nati (Natividad García de Frutos), recent guanyadora de la Medalla d’Or al Mèrit en les Belles Arts i única dona que es dedica a aquest sector, i el seu fill Enrique Vera. “És un plaer que s’hagin posat en contacte amb nosaltres. Aquest treball és molt delicat, ho fem tot a mà i ens agrada molt, i a més ens permet guanyar uns diners amb què podem mantenir viu aquest lloc i també ajudar els altres”, va indicar sor Maria Victòria. Per la seua part, Natividad García va assegurar estar “encantada” amb el treball de les monges. “La seua dedicació, delicadesa i professionalitat són meravelloses. És un gust treballar amb elles”, va apuntar.

La Botigueta del Convent, una demanda resolta

Des de l’any passat la comunitat de monges va impulsar La Botigueta del Convent, un projecte que va nàixer amb l’objectiu de donar resposta a la demanda de molts visitants del santuari del Sant Crist de Balaguer d’emportar-se de record dolços elaborats per elles. Dóna la casualitat que les clarisses no es dedicaven a l’elaboració d’aquests productes, però ràpidament van posar fil a l’agulla per portar fins allà galetes elaborades per altres germanes. A més, amb el temps també van començar a vendre vi, mel, hidromel, records franciscans, llibres enquadernats per sor Maria Victòria o rosaris i braçalets confeccionats per les altres monges.