MsF denuncia el "desemparament" de les residències davant de la COVID

L’organització Metges sense Fronteres (MsF) denuncia en un informe l’"inacceptable desemparament" que van patir les residències de majors durant el pic de l’epidèmia a Espanya i alerta de la necessitat de prendre mesures urgents per evitar que la COVID provoqui una altra vegada una alta mortaldat en els geriàtrics.

Un informe de MsF, que durant el pic de l’epidèmia va auxiliar 500 geriàtrics espanyols, posa de manifest "greus problemes tant del model de gestió de residències com de coordinació entre administracions, el resultat dels quals és l’abandó de les persones més vulnerables a la pandèmia i la desprotecció del personal que les cuida."

MsF recorda que, segons dades oficials, entre abril i juny van morir 27.359 persones grans en residències, que representen el 69 % de les persones mortes per COVID-19 a tot Espanya.

Segons l’informe de MsF, hi ha hagut un "inacceptable desemparament dels majors en les residències durant la COVID-19 a Espanya" i assenyala que "aquests centres van mostrar un dèficit estructural de recursos i de supervisió sanitària, i cap pla de contingència".

"Aquesta combinació va fer inviable respondre a l’epidèmia. En ser residències, és a dir, llars per als grans, no disposaven de recursos sanitaris i assistencials, la qual cosa va tenir un impacte directe en els residents," ha explicat en un comunicat Ximena Di Lollo, responsable de la resposta en residències de MsF.

Davant del repunt del virus a tot Espanya, l’organització mèdica apressa mesures i plans de contingència que assegurin "l’alerta primerenca i la resposta immediata en el control de la infecció per protegir" als grans.

Per dur a terme aquests plans, MsF demana de "dotar de recursos financers, humans i materials" l’atenció primària i els hospitals.

Di Lollo reclama "el dret dels grans a rebre un tractament específic, urgent i digne, incloent l’assistència en els centres d’atenció primària i les derivacions hospitalàries".

MsF ha constatat que durant el pic de l’epidèmia "no es van prioritzar les derivacions hospitalàries ni els circuits preferents, ni altres recursos disponibles" perquè els malalts més grans fossin traslladats a hospitals.

"Les residències i els seus treballadors manquen de recursos, infraestructura, formació o responsabilitat per a l’atenció mèdica i tampoc no hi va haver una resposta immediata, adequada i orientada a salvar vides, i coordinada amb els serveis assistencials i de salut", ha denunciat la responsable de MsF.

L’informe indica també que "a més de la deficiència als mecanismes de control d’infeccions i la falta de material de protecció, hi va haver gran incertesa a causa dels casos asimptomàtics i la poca credibilitat dels test diagnòstics, el que va portar a implantar fèrries mesures d’aïllament dels residents, de vegades de forma indiscriminada, i a restringir o denegar acomiadades, visites o mobilitat dins de la residència".

"Això va tenir també conseqüències físiques i psicosocials greus per a la gent gran que, a més, no comptaven amb suport emocional", segons l’informe de MsF, que recull nombrosos testimonis, entre ells de directors de residències.

"Els responsables d’aquests centres han de vetllar perquè l’aïllament físic no aïlli socialment els residents i es prioritzi a tota hora la seua salut tant física com mental. El confinament no ha de fer-se a compte de les facultats físiques i cognitives de les persones grans, sinó en consideració a elles", segons Di Lollo.

MsF també fa constar "una gravíssima manca de protocols per a cures pal·liatives, final de la vida, comiats i visites" i revela "falta de claredat i d’execució de mesures per al confort, sedació i cures pal·liatives de persones en estat terminal que no havien estat referides a hospitals durant l’epidèmia, deixant-los morir amb un sofriment evitable".