Agramunt es queda sense monges

Agramunt deixarà ben aviat de comptar després de 140 anys amb la seua comunitat de monges més arrelada. La congregació de les Missioneres de la Immaculada Concepció, present a la població des del 1880, abandona el poble a causa del coronavirus. “Ha estat una decisió pròpia. Som grans i estem en un col·legi. No volem que els nens corrin cap risc”, explica la mare Justina Moreno, que, amb 80 anys, és la menor de les cinc religioses que quedaven en aquest últim període.

La congregació, de la mà de la germana Montserrat Pons, que era d’Agramunt, va crear fa 140 anys el col·legi Mare de Déu del Socós, que compta amb uns 210 alumnes i del qual continuarà tenint la titularitat. Pel centre han passat diverses generacions de veïns de la població. A mitjans del segle XX van arribar a ser una vintena de religioses però en els últims anys no han superat la desena. Una d’elles va marxar fa uns dies i unes altres dos religioses, de 91 i 95 anys, ho faran avui dissabte a una comunitat de Barcelona. Justina Moreno i María Paz de Lama es quedaran fins que comenci el curs per ajudar els docents. Precisament en els últims anys s’han encarregat de col·laborar en la gestió del centre. Era, per exemple, molt habitual veure-les a la porteria del col·legi, on també tenen la seua residència. La germana Moreno comenta que “ara tindran tot l’espai que necessiten a causa del coronavirus. A més, tampoc podem exercir altres funcions ja que, per prevenció, tenim restringit visitar gent gran per acompanyar-los o donar-los la comunió. La nostra comesa aquí ha acabat. Quan li vam comunicar a l’arquebisbe es va enfadar, però creiem que és el millor que podem fer per al col·legi”. Precisament, l’arquebisbe d’Urgell, Joan-Enric Vives, es va acomiadar d’elles el dia 17 d’agost i va elogiar la seua “obra educativa cristiana”.

A mitjans del segle XX van arribar a ser una vintena de religioses però ara eren només cinc

La creació de l’escola va permetre en els seus inicis alfabetitzar la població atenent els col·lectius més desfavorits i vetllant per una educació que va fomentar valors com la justícia i la pau. Aquesta és la línia que ha seguit l’equip directiu del centre, que afirma que “deixen una profunda empremta al poble. Han estat un punt de suport molt important per a la comunitat educativa a l’exercir tasques diverses i compartir la seua proximitat i calidesa fins al moment del seu comiat”. A Agramunt queda una comunitat de les Germanes de Crist Rei, que atenen la parròquia.

“Ens dol en l’ànima anar-nos-en per tot l’afecte que rebem diàriament”

Emocionades i contentes per la tasca que han fet al poble. Així se senten les germanes Justina Moreno i María Paz de Lama. “El que més ens dol en l’ànima és anar-nos-en per tot l’afecte que rebem diàriament”, afirmen. Moreno va arribar fa nou anys a Agramunt i assegura que «em va impressionar quan vaig arribar al poble. Sortia al carrer i deien “una monja nova”, i venien els nens i t’abraçaven. I pensava: això és fruit de tot l’afecte que han deixat les germanes que han passat per aquí.» A Moreno l’han destinat a Madrid mentre que María Paz de Lama encara està pendent de saber on anirà.