Jordi Basté: «Ens espera una temporada apassionant»

Una temporada més al capdavant d’‘El Món’, la número 14, al programa insígnia de RAC1 i líder d’audiència amb gairebé 700.000 oients segons l’EGM. Com ho afronta i per què segueix?

Bona pregunta, però principalment, com diu l’expressió, perquè m’hi veig amb cor. Recordo que quan vaig començar amb el programa no hi havia una planificació tan bèstia com ara. A més, un es va fent més gran i són molts anys aixecant-me a les 4.15 hores i no de fer-ho a les vuit o a les nou del matí i tenir una vida més normal. Aquests pecats me’ls ha de perdonar la família. Al final, et dius a tu mateix “va, un any més”, perquè saps que serà més apassionant i més difícil.

A més a més, es presenta una temporada complexa amb la pandèmia mundial, les possibles eleccions a la Generalitat de Catalunya...

Sí. Venim d’uns anys molt intensos, especialment pel Procés. Ens esperen unes eleccions potentíssimes i serà sociològicament interessant veure com reacciona la societat catalana i comprovar si la pandèmia ha rebaixat la força del moviment sobiranista o, al contrari, la gent s’hi aboca.

Quines són les novetats principals que hi haurà aquesta nova temporada?

No vull dir-les, vull que els oients les vagin descobrint. Com és lògic, hi haurà alguns retocs. El que tinc molt clar és que la gent no vol peix congelat, el vol fresc. Saber el que passa en el moment en què succeeix, ja sigui de pandèmia, política, sèries, esports, etc.

Les xifres d’audiència del seu programa són realment marejadores.

Sempre dic que tenim una responsabilitat social molt elevada. Som la segona veu del dia que s’escolta en moltes llars després de la del pare, la mare o el company. Formem, en certa manera, part d’aquestes famílies i el repte és bestial, més encara en temps com els actuals. Moltes vegades penso que no estàvem preparats per assumir tot això.

Com ho gestiona?

Sabent que no estem per sobre de ningú ni volem estar-ho. El nostre programa vol oferir aquells continguts que al nostre equip ens agradaria escoltar si fóssim a casa. Jo no tinc ni vull tenir cultura política per posar o treure un president i així en tots els àmbits.

La principal novetat radiofònica de la temporada és a Catalunya Ràdio amb la marxa de Mònica Terribas i l’arribada de Laura Rosel. Aquesta última ens ha comentat que vostè és el seu pare radiofònic. Amb Terribas tenien una competència molt sana. Quina valoració en fa?

Mònica Terribas és com la meua germana, amb ella tinc una relació familiar molt forta. Acostumo a elogiar-la. Pel que fa a Laura Rosel, m’horroritza ser el seu pare radiofònic per una mera qüestió d’edat perquè significa que ja tinc uns quants anys. Amb Laura Rosel també tinc una molt bona relació i va ser una veu important a RAC1. Quan li van oferir el programa, em va trucar per demanar-me consell. Li vaig dir que anés amb compte perquè les cadires d’El matí de Catalunya Ràdio tenen moltes punxes. També li vaig aconsellar que fos ella mateixa i que no es deixés pressionar. Té el talent per fer-ho bé però acaba d’agafar un transatlàntic i serà complicat per a ella i per a qualsevol altre periodista.

En els últims dos anys ha compaginat ràdio i televisió amb el programa de tecnologia ‘No pot ser’ a TV3. Hi haurà tercera temporada?

Ens van oferir fer dos programes sobre la Covid-19 però al final no va poder ser per qüestions de pressupost. Està prevista una tercera temporada però que no serà de manera immediata sinó per al curs 2021-2022. M’ho vaig passar molt bé fent-lo i també he de dir que tenim una televisió pública que fa programes d’un nivell excel·lent que no tenen als millors canals d’Europa. La temàtica del programa genera un gran interès en l’espectador.

És un periodista de referència i, en conseqüència, és molt fàcil rebre crítiques. Fa uns mesos va dir que el coronavirus era una simple grip. Ha demanat disculpes en reiterades ocasions i, tot i així, sempre segueixen els anomenats ‘haters’. I vostè va passar la Covid-19.

Sempre dic que no hem de perdre la gent que ens estima ni la gent que ens odia. Ha estat un error global, des de la mateixa comunitat mèdica fins als mitjans de comunicació. Ens hem trobat davant d’un tsunami únic. En el meu cas, fins a dos metges em van dir que tenia una grip. Va ser una negligència dir-ho però és perdonable. Ningú no sabia el que era en realitat. Hem de ser extremament prudents i ja em semblen bé les crítiques.

Vostè és un gran seguidor del FC Barcelona. Què li sembla el que està passant aquests dies amb Leo Messi? (l’entrevista es va fer dijous).

Des del meu punt de vista, és intolerable i inassumible. Encara estic en estat de xoc. Hi ha notícies que a nivell personal tenen un impacte diferent de la resta. Em va passar una cosa semblant amb la mort de Michael Jackson. Recordo que quan vaig entrevistar Gerard Piqué per a TV3, va dir que “serà com quan es mor un pare”. No hauria d’acabar d’aquesta manera tan abrupta. El Barça ha lluït el millor jugador de tota la història, la Lliga també ha lluït el millor de tota la història. És molt fort. Tinc la sensació que l’estem regalant. Messi s’ha de retirar aquí i després hauria de ser l’ambaixador del club o el que ell vulgui ser.