Postals de Lleida. De Lleonard Delshams
.
Postals de Lleida. De Lleonard Delshams
El millor colofó. Com no podia ser de cap altra manera, acabem aquesta sèrie amb una impactant imatge de la part superior de la nau central de la Seu Vella. Segur que, després d'admirar la foto, molts aixecaran el cap quan visitin aquest emblema de Lleida.
Postals de Lleida. De Lleonard Delshams
Una Llotja al cuadrado. Diez años tiene ya este edificio que vino a sustituir el antiguo mercado de Pardinyes, en la avenida de Tortosa. Su original arquitectura, diseñada por el gabinete holandés Mecanoo, le ha acarreado defensores y detractores pero lo que es innegable es que ha cambiado el skyline de Lleida.
Postals de Lleida. De Lleonard Delshams
A dalt i a baix. El pont de Príncep de Viana, també conegut com de Manterola pel seu autor, té encants tant en la part superior, amb les seves cordes tensades que surten del trast de guitarra, com en la inferior, especialment de nit
Postals de Lleida. De Lleonard Delshams
Jocs visuals. La plaça Blas Infante de Cappont dóna un joc infinit als aficionats a la fotografia gràcies a les seues “agulles” que miren cap al cel. Si a més el dia acompanya amb un cel absolutament
blau, el resultat és aquesta meravella.
Postals de Lleida. De Lleonard Delshams
Descobriu la X. El cel marca la incògnita. La foto d'avui és de nota ja que és difícil determinar on s'ha captat. Però revelarem el misteri: és la cruïlla entre el carrer Comerç i Alcalde Fuster, a dos passosde la rambla Ferran.
Postals de Lleida. De Lleonard Delshams
La ciutat quadriculada. L'efecte mirall d'alguns edificis amb la façana vidrada permet redescobrir la ciutat des d'un altre punt de vista. Aquí, a la confluència de Balmes i Vallcalent, veiem una Zona Alta distorsionada, on conviuen algunes construccions antigues amb altres de modernes
Postals de Lleida. De Lleonard Delshams
Sí, és Lleida... Qui no s'ha fet aquesta pregunta mirant la imatge? És una sorprenent perspectiva del pati interior del magnífic edifici de l'Institut d'Estudis Ilerdencs, un dels exemples mésemblemàtics del
gòtic civil català.
Postals de Lleida. De Lleonard Delshams
L'esquelet de la serp. El clàssic edifici original de l'estació Lleida-Pirineus de Lleida, que data dels anys 20 del segle passat, conviu amb curiosa harmonia amb la marquesina ondulada de vidre i metall instal·lada el 2003. Les dos construccions tenen un diàleg difícil però extremament suggeridor.
Postals de Lleida. De Lleonard Delshams
De la terra al cel. L'antiga església romànica de Sant Martí s'emporta els elogis però la seua germana més jove, a escassos metres, pot propiciar imatges tan sorprenents com aquesta. Com sempre, l'ull de l'artista marca la diferència.
Postals de Lleida. De Lleonard Delshams
Bellesa imperfecta. Com que no acostumem a mirar cap amunt a les ciutats, a més d'un el sorprendrà que aquesta estructura d'un edifici inacabat sigui en plena rambla Ferran de Lleida, a la cantonada amb Ramon Castejón.
Postals de Lleida. De Lleonard Delshams
Reflex monumental. Es tracta d'estar al lloc i en el moment adequats. Unes hores més tard, la calor hauria fet minvar aquest bassal i hauria evitat captar aquesta màgica i sorprenent imatge de la Seu Vella a partir del seu reflex.
Postals de Lleida. De Lleonard Delshams
Perfecció estètica. Només els que siguin molt assidus a passejar per l'Eix Comercial sabran sense pensar-s'ho quin tram mostra aquesta espectacular i sorprenent imatge. Per a la resta, revelarem que és la part inferior de les escales mecàniques de la plaça Sant Joan, tan estètiques com útils... quan no estan espatllades.
Postals de Lleida. De Lleonard Delshams
Un Casino sense joc. En aquest magnífic edifici del carrer Major de Lleida no hi ha ruletes ni cartes, però sí que permet fer jocs de línies i estructures que en realcen l'elegància. Aquesta escala és la que dóna accés a la porta de Blondel.
Postals de Lleida. De Lleonard Delshams
La visita anual. L'arribada de l'estiu a Lleida no només es tradueix amb l'augment de temperatures fins a nivells infernals. També és sinònim de la proliferació d'algues en el curs del Segre. Comporten molts inconvenients però estèticament es tradueixen en postals d'una rara bellesa
Postals de Lleida. De Lleonard Delshams
Recuperant espais. En una travessia del carrer Cavallers, els lleidatans han descobert des de fa uns mesos el recuperat call, amb passarel·la inclosa. Tanmateix, el recinte podria estar en millors condicions.
Postals de Lleida. De Lleonard Delshams
Meravelles superiors. Hem de mirar més sovint cap amunt. Això ens permet descobrir edificis com la casa Magí Llorens i l'espectacular galeria amb vidrieres, a la confluència dels carrers Major i Cavallers.
Postals de Lleida. De Lleonard Delshams
Tocs de color. Un semàfor que ha regulat la circulació, en un moment o altre, de pràcticamenttots els habitants de Lleida, el del pont Vell, davant un imponent Edifici Pal·las i el seu inconfusible acabat de vidre.
Postals de Lleida. De Lleonard Delshams
Joc d'estructures. El clàssic i reconeixible edifici del Montepio de Lleida, entre Blondel i avinguda de Madrid, atrapat per l'estructura lluminosa moderna instal·lada al davant, a la pujada de Cavallers.
Postals de Lleida. De Lleonard Delshams
Qui t'ha vist...El barri del Canyeret va sobreviure fins als anys 70 per donar pas a una revolució urbanística amb la construcció dels nous jutjats. Ara, la seua estructura serpentejant blanquinosa és “controlada” per la Seu Vella.
Postals de Lleida. De Lleonard Delshams
Passat i futur. Una nova prova dels contrastos que poden descobrir-se al Centre Històric de Lleida. El Centre Cívic de l'Ereta dialoga amb els edificis antics del carrer Alsamora
Postals de Lleida. De Lleonard Delshams
Triangle artístic. Almodí Vell, quan arriba al carrer Major, permet apreciar dos dels edificis més coneguts de Lleida: l'IEI i la Catedral. Dos referents arquitectònics a què s'uneix un referent artístic... l'autor amb la mascareta.
Postals de Lleida. De Lleonard Delshams
Joc de contrastos. Conflueixen la cantonada de Blondel amb avinguda de Catalunya. Casa Baró, la popular Vinícola, és una joia del modernisme. L'edifici de sindicats, conegut com a Ducados, un emblema dels setanta. Dos mons enfrontats.
Postals de Lleida. De Lleonard Delshams
Un carrer, dos mirades. Meitat color, meitat blanc i negre. Dos mirades sobre un mateix tram del popular carrer de la Palma, que ha conservat en bona mesura la tipologia arquitectònica característica del Centre Històric de Lleida.
Postals de Lleida. De Lleonard Delshams
La Palma. L'edifici del centre Ilerna ha canviat la fisonomia de la part alta del carrer de la Palma. Joc de llums i ombres en una instantània en la qual el detall de color realça la geometria d'unes finestres en línia
Postals de Lleida. De Lleonard Delshams
Carrer de la Segarra. Vist des del Canyeret, el carrer de la Segarra mostra les entranyes dels edificis de la plaça Paeria que contrasten amb les arcades del Teatre Principal, on desemboca. Joc de contrastos realçat amb una app gratuïta.
Postals de Lleida. De Lleonard Delshams
Cavallers. Va ser un dels carrers principals de Lleida, el més carrincló, amb cançó i tot. Un costerut paisatge urbà de diversitat cultural i mestissatge en el qual l'arquitectura contemporània conviu amb la més tradicional.
Postals de Lleida
Camps Elisis. Un toc verd per emfatitzar la naturalesa domesticada dels Camps Elisis en una fotografia en blanc i negre. Aquesta mirada ressalta el romanticisme del pulmó de Lleida, amb el Xalet modernista al fons de la imatge.
Postals de Lleida
Botigues, dies grisos. Imatge trista de l'Eix Comercial de Lleida en temps del confinament per coronavirus. Botigues tancades, dies grisos i biquinis als aparadors esperant la promesa d'un estiu encara incert. Efecte espill amb una 'app' gratuïta.
Postals de Lleida
Com un quadre. Sembla una pintura, però és una finestra il·luminada de la cafeteria La Impremta, que dóna a l'estretíssim Carrer del Clavell, un dels que pugen de la plaça Paeria fins a la falda de la Seu Vella, al Canyeret.