En memòria dels deu d'Isavarre

Francesc Bringué, Francesc Móra, Ramon Sala, Joan Paulet, Francesc Capdevila, Jaume Sabaté, Albert Mateu, Josep Añel, Joan Font i Pere Sala. Aquests són els noms dels deu veïns d’Isavarre (Alt Àneu) que entre el 17 i el 18 d’abril del 1938 van ser afusellats per les tropes franquistes i els cossos dels quals van ser enterrats en una fossa comuna que ells mateixos van cavar en una zona coneguda com el prat del Fuster, a Sorpe. Tenien entre 32 i 59 anys. Ahir, 82 anys i quatre mesos després, el departament de Justícia va iniciar els treballs d’obertura de la fossa amb la presència de familiars de vuit dels afusellats que han pogut ser localitzats.

Va ser un emotiu acte presidit per la consellera de Justícia, Ester Capella, que va afirmar que “el que va succeir a Isavarre va ser terrible perquè van assassinar deu civils. Vull agrair la presència dels seus familiars perquè aquest és un acte de desgreuge per a ells i també per a la recuperació de la nostra memòria, que va ser silenciada”. La consellera també va afegir que “obrim fosses per tancar dols”. Per la seua part, l’alcalde d’Alt Àneu, Francesc Xavier Llena, va assegurar que “aquest lloc era fins ara un espai mut d’una mort cruel”.

Al cap de pocs minuts d’iniciar l’excavació van aparèixer els primers ossos i diversos objectes

Els veïns sempre han sabut la zona on hi havia la fossa i l’ajuntament ja va instal·lar el 2004 un monòlit amb el nom de les deu víctimes.

Després dels parlaments, una excavadora va començar a remoure amb summa cura la terra en el punt en la qual es creia que hi podia haver les restes. Amb prou feines uns minuts després van aparèixer els primers ossos i altres indicis com una sivella de cinturó i el que semblava un encenedor. Els familiars van poder observar en primera línia com els arqueòlegs anaven delimitant, netejant i marcant restes i indicis.

L’arqueòloga Anna Camats va explicar que “no sabem en quina posició van ser enterrats i encara és aviat per saber quants dies duraran els treballs”. Quan finalitzin, l’objectiu serà creuar l’ADN dels ossos amb l’ADN dels descendents.

Gil Rivas, nét d’un dels afusellats, va explicar que “una de les possibilitats és enterrar-lo al cementiri del poble. Una altra possibilitat és portar les restes a Andorra, on va rebre sepultura la seua dona”.

Van cavar la seua pròpia fossa abans de ser executats

Les tropes franquistes van ocupar Isavarre el 16 d’abril del 1938 i, segons la memòria oral, van ordenar reunir a la plaça del poble els deu homes adults que hi havia en aquell moment. Tots eren civils. Se’ls van emportar com a presoners i els van tancar en una capella. Un o dos dies després els van portar fins a un prat conegut com el prat del Fuster, a Sorpe. Prop d’una cabana de pedres, els soldats de l’exèrcit franquista van obligar els deu veïns a cavar un gran forat. Posteriorment els van executar i els van tirar dins. Dies més tard, alguns familiars dels afusellats van anar fins allà per acabar d’enterrar els cossos, que van quedar mig descoberts.