La situació no està per a festes

L’estat d’alarma, el confinament domiciliari i la frenada econòmica subsegüent provocada per la pandèmia de la Covid-19 des de mitjans de març van canviar un paradigma social amb la necessitat de mantenir la distància entre persones, l’aïllament, el tancament..., cosa que es va traduir en un cataclisme en el sector que precisament potencia el contacte personal, la comunió en grup: la cultura i les festes. El món del lleure, ja sigui des dels equipaments teatrals, de cine o musicals fins als museus i espais culturals, va desaparèixer de la nit al dia. El mateix va ocórrer amb les celebracions festives, socials (Sant Jordi) o religioses (Setmana Santa) que abans omplien carrers i places i que ara, a tot estirar, es van vestir de format digital. Dos exemples de cites multitudinàries a Lleida marcades des de fa dècades en roig al calendari: l’Aplec del Caragol al maig i la Fira de Teatre al Carrer de Tàrrega al setembre. La primera va comptar amb una petita rua com a substitució al maig però va ajornar a octubre –de moment– la festa, i la segona ja fins a l’any que ve, encara que aquesta propera setmana es mantindrà una activitat

online sols per a professionals del sector.

Ponent s’ha quedat sense el Músiques Disperses, el Kalikenyo o el Festival de Pasqua de Cervera

Sigui com sigui, el sector de la música i el teatre són dos dels que ho estan passant realment molt malament. No només per la caiguda de les festes majors –ara tímidament s’estan recuperant algunes activitats presencials– sinó també per concerts, festivals i cicles teatrals. El primer cap de setmana de l’estat d’alarma, 14 i 15 de març, havia d’encetar-se el Festival Músiques Disperses a Lleida, amb Pau Riba entre altres artistes. Va ser el primer certamen a anul·lar tota la programació. Així, en el terreny musical també van passar a millor vida el Festival de Pasqua de Cervera de música clàssica catalana; el Festival de Música Antiga dels Pirineus, amb concerts previstos en una vintena de localitats de les comarques pirinenques de Lleida; el Kalikenyo Rock de Juneda, que cada any rep milers de fans del punk-rock de tot el país; a banda de l’estrena del denominat Terranostrvm Electronic, un nou festival que havia de celebrar-se al juny al Parc de les Basses recuperant aquest espai per al lleure cultural; o la tornada després d’uns anys d’aturada del multitudinari Monegros Desert Festival als Monegres el passat 1 d’agost, cancel·lat també fins a l’estiu vinent.

En l’àmbit de les arts escèniques, s’ha de destacar la doble suspensió de la Fira de Titelles de Lleida. Prevista de l’1 al 3 de maig, els organitzadors es van armar d’il·lusió i esperança per celebrar el 8 de juliol una cita reduïda i adaptada a les circumstàncies però el segon confinament de Lleida i el Segrià el va deixa de nou en orris. També va caure a mitjans de juliol el Festival Esbaiola’t a Esterri d’Àneu. I en el terreny audiovisual també va dir adéu al juny la Mostra de Cinema Llatinoamericà, un comiat que podria ser definitiu d’acord amb els nous plans de la Paeria.

En aquesta línia, també van desaparèixer de l’agenda dels lleidatans algunes de les festes més esperades de l’any. És el cas, per exemple, de la festa major del maig, de la qual una part dels actes passaran a celebrar-se a les festes de tardor.

Així mateix, el mes de maig també es va quedar orfe de la tradicional festa de Moros i Cristians, que precisament aquest any complia el seu 25 aniversari.

D’altra banda, ja a l’abril es va viure una de les setmanes santes més atípiques de la història sense esdeveniments tan importants com la tradicional processó del Sant Enterrament del Divendres Sant.

El mes de juliol també va deixar una altra baixa sensible ajornant fins a l’any que ve la tradicional Transsegre.

Per la seua part, una de les celebracions més importants de la província, l’Aquelarre de Cervera, també va haver de suspendre la 42a edició, encara que entitats de la localitat van portar a terme algunes activitats relacionades amb la festa.

I, per acabar-ho d’adobar, la pandèmia també va deixar en foc d’encenalls les festes de les Falles al Pirineu, considerades Patrimoni de la Humanitat per la Unesco des del 2015.

Dates clauen cultura Lo Marraco de passeig per Lleida va ser el més destacat d’un trist Sant Jordi. La diada del 23 de juliol no va compensar.