Les sales intenten atreure el públic amb uns protocols de màxima seguretat

Les sales de cine són uns dels equipaments que han patit més el tancament cultural provocat per la pandèmia. El desconfinament ha topat d’una banda amb els recels d’un públic que encara no es refia de tornar a disfrutar en grup del setè art i, per una altra, de la tímida arrancada de les estrenes més comercials per part de les grans distribuïdores de Hollywood, pendents abans que res de la situació sociosanitària als Estats Units. El complex JCA Alpicat, el multisales més gran de Ponent, està en ple funcionament des de principis d’agost i segueix uns estrictes protocols de seguretat i higiene que tenen com a objectiu que l’experiència d’anar al cine sigui al més agradable possible: ús obligatori de mascareta, neteja i desinfecció abans de cada sessió i un aforament que va començar sent només del 30%. L’Screenbox de Lleida també va reprendre l’activitat a l’agost, mentre que el Circuit Urgellenc ja va començar a finals de juny a reobrir sales.

? Annus horribilis, també, per a editors i llibreters. El confinament va coincidir amb la campanya de promoció prèvia a Sant Jordi, amb la qual cosa desenes de llibres es van quedar sense distribució. L’11 de març la Paeria va acollir la presentació de la novel·la Generación 1974, de Juan Cal, i fins al 4 de juny no va poder tornar a celebrar-se cap acte literari, amb la firma de llibres a la Caselles de Mar d’estiu, de Rafel Nadal. El 23 d’abril, en ple confinament, Sant Jordi es va reduir a una celebració simbòlica als balcons. Es va ajornar al 23 de juliol, però Lleida i bona part del Segrià seguien tancats. L’últim salvavides era la Setmana del Llibre en Català, que es va inaugurar a Barcelona, amb moltes restriccions, el 9 de setembre al Moll de la Fusta. Va tenir una versió reduïda a Lleida que va permetre que autores com Anna Sàez, Montse Sanjuan o Marta Alòs, que s’havien quedat sense presentació, donessin a conèixer Batre records, Dues dones i L’origen del pecat, respectivament.

Museus i galeries d’art no es van salvar de la paràlisi que va imposar la pandèmia. La declaració de l’estat d’alarma va tancar tots els equipaments culturals i va malmetre les programacions. Després d’uns mesos durs, el sector va recuperant la normalitat gradualment. No hi ha un únic full de ruta. Així, CaixaFòrum Lleida i la Fundació Sorigué, per exemple, van optar per congelar les exposicions afectades. El Museu Morera o l’Espai Cavallers, en canvi, reflexionen sobre els efectes que comporta la pandèmia a les mostres amb què s’han retrobat amb el públic.

Per la seua banda, La Panera s’ha reservat per a la reobertura postconfinament un dels plats forts de l’any, Línies vermelles, una selecció de peces de la col·lecció d’art censurat de Tatxo Benet, que té, també, una antena al Museu de Lleida. Al Pirineu, que no va estar afectat per les restriccions del juliol, la recuperació ha estat més ràpida malgrat les restriccions d’aforament.

Lleida, Tàrrega o Juneda ja han posat en marxa una nova temporada d’arts escèniques, a l’espera que localitats amb equipaments teatrals com Balaguer o Mollerussa facin el mateix. A la capital del Segrià, el Teatre de l’Escorxador va començar el cap de setmana passat amb bona resposta del públic en l’estrena de Camí a l’escola, el nou muntatge de Campi Qui Pugui. El cap de setmana que ve, passades les Festes de la Tardor, la Llotja reobrirà portes després de gairebé set mesos amb tot un pes pesant de l’escena catalana, Josep Maria Pou i el seu Vell amic Ciceró. Al llarg de les següents setmanes, té previst reprogramar obres que van haver de suspendre’s a la primavera per la pandèmia.

Tàrrega va apujar el teló divendres passat en una temporada que seguirà el 3 d’octubre amb l’obra Alguns dies d’ahir, un muntatge amb cares populars de l’escena com Abel Folk i Míriam Iscla. Juneda també ha anunciat la nova temporada teatral, que començarà el 10 d’octubre amb la comèdia Els Brugarol, protagonitzada per Ramon Madaula.