La Generalitat té 143 mostres de l'ADN de lleidatans que busquen familiars desapareguts en la guerra i la dictadura

Ni la inestabilitat política ni la pandèmia del coronavirus no han frenat els treballs per intentar recuperar les restes de les víctimes de la Guerra Civil i el franquisme que segueixen enterrades a les fosses comunes. Per això, la principal prioritat de la Generalitat és que els familiars donin el seu ADN per poder acarar les mostres amb les restes que els professionals van trobant a les fosses exhumades. Fins ara, el Programa d’Identificació Genètica de la Generalitat ja compta amb un total de 143 mostres de famílies lleidatanes. Són el 43% de les que han inclòs un ésser estimat al cens de desapareguts, amb un total de 337 lleidatans.

En els últims tres anys, la conselleria de Justícia, en el marc del Pla de Fosses, ha exhumat una quinzena a les comarques lleidatanes. Un treball que s’ha intensificat aquest any malgrat la Covid i actualment es treballa en l’exhumació d’una fossa a Sorpe, a Alt Àneu, on hi hauria enterrades deu persones afusellades per les tropes franquistes l’abril del 1938.

Ares Vidal, arqueòloga i sòcia d’Iltirta Arqueologia que està excavant les fosses de la Guerra Civil a Catalunya, assenyala que els criteris per iniciar els treballs van des de les peticions de les famílies fins als emplaçaments més documentats. També actuen d’urgència quan es troben restes a la superfície, una cosa poc coneguda i comuna en zones on hi va haver batalles més cruentes, com les del Segre i l’Ebre.

“El principal objectiu és poder treure de l’anonimat les persones desaparegudes i que les famílies puguin recuperar les restes. És un treball intens perquè la tasca després de 80 anys és complicada i hem de lluitar també contra les polítiques d’oblit intencionat de la dictadura”, explica a SEGRE. Els professionals porten a terme estudis històrics dels emplaçaments abans d’excavar.

“El 90% de les fosses són en zones rurals i el paisatge ha canviat molt o no es coneixia la història completa del que va passar. Però encara que no la trobem, no en neguem l’existència, continuem investigant”, assenyala. Un dels tresors més preuats en la recerca són els testimonis en primera persona.

“Quan arribem a un lloc, hi ha gent que ens explica el que va viure, molts d’ells és la primera vegada que ho fan, i això ens emociona i ens impulsa a seguir”, afirma.

De les fosses exhumades a les comarques lleidatanes, Vidal destaca la del Soleràs, la més gran de Catalunya. “És un cas molt significatiu perquè en un mateix lloc hi havia enterrats soldats republicans i franquistes i també civils”, assenyala. Segons Vidal, aquesta fossa ha ajudat a visibilitzar el gran treball que es du a terme en la lluita contra l’oblit.

«La prioritat és posar nom als desapareguts»

Gemma Domènech. Ddirectora Memòria Democràtica

Quina és la prioritat en la recuperació de la memòria històrica?

La prioritat ara mateix és recopilar l’ADN de familiars per acarar les restes trobades a les fosses i poder posar nom i cognoms als desapareguts. És un procés gratuït i indolor i és fonamental per dignificar les víctimes.

Ha afectat la Covid en la recerca de fosses?

No hem deixat de treballar malgrat les circumstàncies que puguem afrontar. La voluntat és seguir i obrir fosses és prioritari per a la Generalitat. Necessitem trencar el silenci i l’oblit per les persones que van ser assassinades sense judici.

Encara hi ha por a parlar de la guerra?

La repressió va ser tremenda i el trauma col·lectiu encara existeix. Però hi ha famílies que quan donen l’ADN senten que estan més tranquil·les, perquè saben que algú està buscant els seus éssers estimats.

Catalunya compta amb diverses lleis de memòria...

Sí, ara treballem perquè el Parlament pugui aprovar la unificació de totes les lleis i també servirà per dignificar col·lectius com les dones, que van patir una gran repressió o els exiliats. D’altra banda, que els joves coneguin el que va passar també és una prioritat perquè no torni a succeir.