Tots tenien nom

Internet fa miracles. Durant trenta anys, l’historiador Jordi Oliva, deixeble de Josep Benet, ha treballat la memòria històrica. A finals dels anys vuitanta va aconseguir identificar les 410 persones enterrades a la gran fossa comuna (en realitat més d’una fossa) del cementiri de Cervera. De fet, a totes les víctimes de la Guerra Civil a la Segarra, “però el 1987 era molt difícil que aquesta informació arribés a les famílies”, per la qual cosa es va quedar en un calaix. Tot va canviar quan el treball d’investigació d’Oliva es va traslladar a la xarxa. “Vam tenir ímputs des del primer moment”, assegura. De forma espontània, alguns familiars es desplaçaven fins a la capital de la Segarra a dipositar flors al cementiri. En molts casos no van saber fins llavors què havia estat dels seus éssers estimats. Una cicatriu oberta durant més de setanta anys. Amb la complicitat de Ramon Castelló i Juli Lago, de la Paeria de Cervera, es va decidir, llavors, dignificar la fossa comuna. Les obres es van inaugurar el setembre del 2008. Paquita Buron, filla d’un soldat republicà enterrat en aquesta fossa, va ser qui va tenir la idea de recopilar les biografies de les víctimes. “Es va establir un vincle estret entre les famílies i cada primer dissabte de setembre ens trobem per recordar-les al cementiri de Cervera.” Aquest any la trobada es va haver de suspendre per la pandèmia. “Una pena, perquè era una edició molt especial, ja que presentàvem el llibre Desenterrar l’oblit (Fonoll)” en el qual es recullen una vintena de testimonis. Cada història resumeix el drama d’una guerra. Així, Antonio Pérez Ros, de Cartagena, va deixar una viuda de només vint anys embarassada, segons relata el seu nét, que no va dubtar a recórrer els 700 quilòmetres que el separaven de la tomba del seu avi per tancar una cicatriu familiar. Tampoc Jaume Closa, nascut a Torà l’abril del 1913, va arribar a conèixer la Montserrat, la seua filla, que va nàixer dinou dies després de la mort del pare a l’hospital militar de Cervera. Francisco Buron, besavi de Kilian Jornet, va aconseguir un permís l’agost del 1938 per visitar la seua dona, embarassada de cinc mesos. Va passar uns dies amb la família a Cerdanyola i de nou va haver de pujar a un tren de mercaderies per tornar al front. L’abraçada a l’estació seria l’última. La seua dona va saber que estava ferit i no va dubtar a anar a Cervera, però ja era tard. Va morir el 4 de desembre d’aquell any. Només tres setmanes després va nàixer la seua filla, alma mater

del llibre Desenterrar l’oblit.

Moltes de les famílies van tardar més de setanta anys a saber què havia estat dels seus éssers estimats

Paquita Buron, Josep Miret, Jordi Oliva i Rosa Papell coordinen una publicació que s’ha gestat al llarg d’una dècada de trobades arran de la dignificació de la fossa de Cervera.

Desempolsegant records Les diverses biografies de Desenterrar l’oblit (Editorial Fonoll) les han redactat els mateixos familiars.