Estafes i falsos rumors relacionats amb la Covid-19
Des de captació de dades personals suplantant empreses de missatgeria elèctriques o bancs fins a falsos rumors que inciten a la provisió d'aliments i material sanitari
Estafes a costa del coronavirus
Màscares “gratis”. Per mitjà d'un missatge de WhatsApp s'informa que Adidas regala mascaretes reutilitzables i enllaça un web que no és oficial,la qual cosa permet l'accés a les dades del dispositiu i a contactes.
Estafes a costa del coronavirus
Energia. Els Mossos van detectar casos que suplantaven empreses com Naturgy o Endesa enviant emails a usuaris amb una falsa factura, i que en realitat contenien un virus maliciós.
Estafes a costa del coronavirus
Supermercats. Envien missatges fent-se passar per supermercats, comerços o centres comercials, de vegades oferint un regal o descompte, amb l'únic objectiu d'intentar captar
dades personals.
Estafes a costa del coronavirus
Desinfeccions. Els estafadors busquen gent gran com a víctimes, trucant-los a casa i fent-se passar per comercials que ofereixen desinfectar el domicili amb ozó i “regalant” un tractament de fisioteràpia.
Estafes a costa del coronavirus
Material sanitari. Aprofitant la manca de material sanitari de protecció a l'inici de la pandèmia, es va detectar un increment de missatges falsos o pàgines fraudulentes amb informació falsa de venda.
Estafes a costa del coronavirus
Virus a personal sanitari. El virus anomenat Netwalker es distribueix a través de correus electrònics sobre el coronavirus dirigits a organismes sanitaris o als seus treballadors. Detectat a l'inici de la pandèmia.
Estafes a costa del coronavirus
Telemàrqueting. Capten clients amb pràctiques poc honestes. En una primera trucada apugen el preu de la tarifa i després es fan passar per una altra operadora per captar-los amb una oferta més econòmica.
Estafes a costa del coronavirus
Missatgeria. Enviament de missatges de correu electrònic o SMS que suplanten empreses de missatgeria per obtenir dades personals o pagaments fraudulents. També poden dirigir-se a webs fraudulentes.
Estafes a costa del coronavirus
Extorsió sexual. Nou tipus de sextorsió, que exigeix a la víctima el pagament de 2.000 dòlars en bitcoins per evitar que es publiquin imatges seues comprometedores. La tramesa es fa de forma massiva i aleatòria.
Estafes a costa del coronavirus
Estat d'alarma. Un missatge de veu inclou informació falsa on s'assegura que es decretarà l'estat d'alarma i anima la gent a acaparar productes o avisa del tancament dels supermercats.
Estafes a costa del coronavirus
Targetes menjador. Missatge amb informació falsa sobre el recàrreg d'un suplement a la targeta menjador i la targeta solidària que emet el departament de Treball, Assumptes Socials i Família.
Estafes a costa del coronavirus
Autoavaluació COVID. Envien un SMS que conté un enllaç a un web que suplanta el ministeri de Sanitat i l'Institut Carles III per fer una autoavaluació de símptomes, però realment instal· la un codi maliciós.
Estafes a costa del coronavirus
Visites judicials. Avís fals rebut per WhatsApp sobre la suposada visita d'agents judicials a domicili que mostren una targeta d'identificació falsa perquè els obrin la porta. Una vegada dins, roben.
Estafes a costa del coronavirus
Facebook. Missatge que va aparèixer durant el confinament alertant que quasi tots els comptes de Facebook estan sent clonats, utilitzant la foto de l'usuari per obrir un nou perfil i afegir els seus contactes
Estafes a costa del coronavirus
Entitats bancàries. Augment de casos de missatges que suplanten entitats bancàries per informar que el compte ha estat bloquejat o d'un reembors, amb la finalitat que es cliqui en un enllaç fraudulent.
Estafes a costa del coronavirus
Treball i seguretat social. E-mails falsos amb avisos d'inspecció de Treball a empreses per incompliments o reembors de quantitats a treballadors amb l'única finalitat de captar dades personals o instal·lar un codi maliciós