Els pacients amb patologies no Covid pateixen una "pandèmia paral·lela"

Els pacients amb patologies al marge del coronavirus pateixen una "pandèmia paral·lela" com a conseqüència de les dificultats d’accedir als seus tractaments, als diagnòstics i a l’ajornament de cirurgies provocades per la saturació del sistema sanitari, que desemboca en un augment de la mortalitat. Aquest dilluns es va conèixer el cas d’una dona de Burgos, de 48 anys, malalta de càncer de còlon, que va morir a l’agost sense aconseguir que li donessin una cita presencial amb el seu metge, un drama que la Junta de Castella i Lleó ha assegurat s’investigarà fins el final.

En el cas del càncer, per exemple, la Societat Espanyola d’Oncologia Mèdica (SEOM) calcula que, com a conseqüència de la crisi sanitària, hi ha entre un 15 % i 20 % menys de nous diagnòstics, la qual cosa repercuteix en un pitjor pronòstic de la malaltia.

Segons l’Associació Espanyola contra el Càncer (AECC), que està elaborant juntament amb societats mèdiques un estudi sobre l’impacte de la crisi sanitària en els tractaments d’aquesta patologia, hi ha hagut retards, ajornaments i paralitzacions de tractaments i programes de cribratge per atendre les necessitats de la pandèmia, una situació que representa una "emergència sanitària".

I les dades de la Societat Europea d’Oncologia Mèdica (ESMO, en anglès) apunten que el 36,5 % dels tractaments oncològics s’ha interromput al continent, el 60,9 % dels centres d’oncologia mèdica va reduir la seua activitat al pic de la pandèmia, el que es va traduir en la cancel·lació o retard de les cirurgies (el 44 % dels centres), la quimioteràpia (25 %) i la radioteràpia (17 %).

En alguns tipus de càncer, com el de pulmó, un dels de pitjor pronòstic, la cancel·lació de cirurgies, proves diagnòstiques i tractaments a conseqüència del coronavirus podria llastar fins un 33 % la supervivència dels pacients a Espanya, segons ha alertat el Grup Espanyol de Càncer de Pulmó (GECP). En aquests tumors, un retard de 6 mesos en una cirurgia provocaria una reducció de supervivència estimada del 27 % en fases precoces i de fins el 33,7 % en fases avançades, segons ha explicat el doctor Mariano Provencio, president del GECP i cap d’Oncologia de l’Hospital Puerta de Hierro.

No només el càncer s’ha vist afectat per la covid, sinó que ha tingut un "tremend impacte", per exemple, en les patologies cardíaques, de tal manera que la mortalitat hospitalària per infart de miocardi s’ha duplicat durant la pandèmia. Un registre de la Societat Espanyola de Cardiologia (SEC) que comparava dades d’abril respecte als de 2019 i en què van participar 75 hospitals recull també un augment del temps d’isquèmia; és a dir, els minuts que transcorren des que s’inicien els símptomes fins la primera assistència mèdica. Abans de la pandèmia, aquell temps era de 200 minuts i durant la crisi sanitària va assolir els 233.

La Plataforma d’Organitzacions de Pacients (POP) afirma que en l’àmbit respiratori hi ha un 30 % més d’incidència de morts pel retard de la cita o la falta de diagnòstic, segons explica a Efe la seua presidenta, Carina Escobar.

Escobar parla d’"una pandèmia paral·lela" que viuen els malalts que no tenen la covid-19, sobretot durant la primera onada, quan "l’assistència sanitària" es va parar tant per als pacients crònics com per a aquells que estaven pendents de diagnòstic. De fet, el 22 % dels pacients, fins i tot trobant-se en una situació delicada, van preferir no acudir durant el confinament als seus centres sanitaris per por del contagi.

El doctor Ignacio Vallejo Maroto, coordinador del Grup Pacient Pluripatològic i Edat Avançada de la Societat Espanyola de Medicina Interna (SEMI), ha assenyalat a Efe que la primera fase de la pandèmia va suposar un problema per als pacients amb malalties cròniques, "que van perdre les estratègies de continuïtat" entre els metges de família i els especialistes hospitalaris. "Ha estat difícil coordinar-nos i que l’atenció es pogués portar a terme", ha reconegut.

Les conseqüències han estat malalties oncològiques que debuten en estadis més avançats, infarts o problemes cardiovasculars que es tracten tard i el "descontrol" de pacients crònics ja diagnosticats, com els de Malaltia Pulmonar Obstructiva Crònica (EPOC), que continuen sense tenir fàcil accés a l’Atenció Primària o a les revisions amb els especialistes, ha precisat.

La "treva" que la pandèmia ha donat durant part de l’estiu s’ha interromput amb la segona onada de contagis, que està ocasionant una altra vegada retards que, segons el doctor Vallejo, "tindran una repercussió en la mortalitat d’aquests pacients".