Sánchez promet crear 800.000 llocs de treball amb els 72.000 milions que rebrà de la UE

El president del Govern central, Pedro Sánchez, acompanyat telemàticament per tots els ministres, pels ambaixadors dels estats de la UE a Espanya, pels agents socials i per membres de la societat civil va presentar ahir el seu pla de reconstrucció de l’economia espanyola. Després que dimarts la vicepresidenta tercera, Nadia Calviño, empitjorés les seues previsions sobre el PIB per aquest any i vaticinés un enfonsament de l’11,2%,

Sánchez va assegurar que, gràcies als 72.000 milions d’euros que Espanya rebrà entre el 2021 i el 2023 dels fons comunitaris per a la reconstrucció, l’any que ve el PIB podria créixer fins a 2,5 punts més del que s’havia previst i tancar el 2021 amb una pujada del 9,8%. I és que els diners que Brussel·les ha apartat per a la reactivació de l’economia espanyola començaran a arribar en menys de dotze mesos i, en el pròxim trienni, permetran crear, segons Sánchez, 800.000 llocs de treball. El cap de l’Executiu espanyol va anunciar que el projecte de pressupostos de l’Estat per al 2021 “avançarà” 27.000 milions dels diners compromesos pels Vint-i-set. En sis anys, la UE transferirà 140.000 milions per a la reconstrucció, a més de 79.000 milions de fons estructurals i de la PAC.

Després d’escoltar els acords de l’himne d’Europa, Sánchez va explicar que el pla té quatre eixos, que són la transició ecològica, a la qual aniran a parar el 37% dels fons; la digitalització, que es quedarà amb el 33%; la igualtat, i la cohesió social i territorial. Així, es va comprometre a crear 100.000 punts de recàrrega per a cotxes elèctrics en els pròxims tres anys i es va marcar com a repte el desplegament de la mobilitat elèctrica, a més d’arribar als cinc milions de vehicles d’aquest tipus per al 2030. Igualment, va confiar a poder facilitar l’accés a la tecnologia 5G al 85% de la població i va dir que crearà 200.000 noves places de formació professional dual a fi de fomentar aquesta modalitat educativa, que combina els estudis amb l’aplicació pràctica en empreses. D’altra banda, va prometre 65.000 places d’educació de 0 a 3 anys per combatre la bretxa de gènere i va afirmar que distribuirà 250.000 dispositius amb connexió a internet perquè els escolars els puguin utilitzar a casa seua. Així mateix, aspira a reduir la burocràcia per estimular les inversions i transformar el model econòmic. “Crearem una administració més àgil i transparent”, va remarcar, perquè “s’ha d’atreure la inversió privada”. D’altra banda, va fer una nova crida a la unitat dels partits, de cara a la presentació del projecte de comptes de l’Estat per al 2021, que es coneixerà ben aviat.

Després del discurs, va rebre el suport de l’eurocomissari d’Economia, Paolo Gentiloni, que li va estendre la mà per fer que el pla sigui “un èxit europeu”. En canvi, el secretari de Justícia i Interior del PP, Enrique López, va dir que Sánchez és més a prop de crear 800.000 aturats que 800.000 llocs de treball. La UGT va assenyalar que amb la creació d’ocupació prevista no n’hi ha prou. També l’exministre socialista Jordi Sevilla va posar en dubte l’optimisme de Moncloa, i Pimec va demanar “transparència” al gestionar els fons. A la tarda, al marge del discurs de Sánchez, els vicepresidents Carmen Calvo, Pablo Iglesias, Nadia Calviño i Teresa Ribera van esbossar més detalls del pla. Iglesias va advocar per diversificar l’economia i que no depengui tant del turisme, mentre que Calviño va afirmar que l’economia tornarà al creixement previ a la Covid a finals del 2023.

El vicepresident, Pere Aragonès, va anunciar al Parlament que ha remès a la Comissió Europea una carta explicant el pla català de reactivació. Arran d’això, Sánchez també va anunciar que la conferència de presidents autonòmics amb la presència de la líder de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, serà el dia 26 al Senat.

Els ajuts a l’ocupació ja han costat 13.000 milions

Els ERTO, els ajuts a autònoms i les prestacions per incapacitat temporal, ja han costat 12.928 milions d’euros, segons va detallar ahir el ministre de Seguretat Social, José Luis Escrivá. El moment més crític es va produir el mes de maig, quan el desemborsament va assolir els 2.841 milions. Al setembre, va ser de 859 milions, perquè el 80% dels treballadors que es van veure involucrats en ERTO ja han sortit, i només hi segueixen uns 729.000. A Lleida, queden 4.589 persones. Arran d’això, la ministra de Treball, Yolanda Díaz, es va comprometre a mantenir aquests expedients “el temps que calgui”. Tot i així, la pròrroga pactada amb els agents socials fa deu dies expira el 31 de gener, cosa que ahir mateix van criticar des de la patronal Cepyme. “El Govern no genera certesa”, va lamentar el seu president, Gerardo Cuerva. Amb tot, Moncloa compta amb el matalàs de la UE per estendre més aquestes mesures. Ahir, la presidenta de la Comissió, Ursula von der Leyen, va manifestar que, en uns dies, farà la primera emissió de bons per finançar els ERTO i els ajuts a autònoms. Del fons comunitari, a Espanya li arribaran 21.300 milions en crèdits. En paral·lel, Càritas va denunciar que 7,8 milions d’espanyols es troben en una situació d’inestabilitat laboral greu.