SEGRE parla amb pacients de trastorns mentals de l'hospital Sant Joan de Déu sobre com viuen aquestes malalties i els efectes que ha portat la Covid

Entitats i centres assistencials es bolquen aquesta setmana per commemorar el Dia Mundial de la Salut Mental (que se celebra el dissabte 10 d’octubre) per seguir lluitant contra l’estigmatització que encara suposa i visibilitzar que aquest tipus de patologies s’han agreujat a causa de la Covid-19.

Per posar veu en primera persona, SEGRE ha parlat amb dos pacients de l’hospital Sant Joan de Déu de Lleida. Agustina García és una andorrana de 54 anys que està hospitalitzada al centre lleidatà a causa d’un trastorn alimentari. Aquesta pacient destaca que el confinament li ha agreujat la situació. “Em sentia aïllada, sola, no podia controlar-ho”, explica. Admet que només va demanar ajuda quan va tocar “fons”. “Em va costar molt perquè no veia que tingués un problema tan greu però la meua salut em deia el contrari”, afirma. Ara, amb el tractament, assenyala que se sent “alliberada”. “A l’hospital puc expressar-me, explicar com em sento i no hi ha etiquetes. La societat considera que quan tens un trastorn mental és que estàs boig i no demanes ajuda perquè ningú ho sàpiga”, assenyala. Per la seua part, Kayra Fernández és una adolescent de setze anys que també rep tractament al centre i explica que al principi, igualment, li va costar demanar ajuda, però que ara ho fa amb normalitat perquè ho necessita. “Els professionals m’ajuden a créixer com a persona i és important demanar ajuda si es necessita, no s’ha de tenir por ni vergonya”, assenyala.

Al setembre s’han detectat un repunt de trastorns en menors d’edat, sobretot per ansietat

Arran del confinament, el centre sí que ha notat un increment de les atencions de menors amb la tornada a l’escola, ja que les escoles han detectat casos, sobretot d’ansietat per la situació actual de pandèmia. Els professionals demanen més formació en senyals d’alerta per millorar la detecció precoç i més sensibilització per combatre l’estigma.

«Hi ha por d’admetre el trastorn»

Antonio Rivera. Psicòleg clínic

Antonio Rivera, psicòleg clínic de la unitat de nens i adolescents del Sant Joan de Déu de Lleida, assenyala que hi ha pares que tenen por d’admetre que els seus fills tenen un trastorn, també per la “culpa” que senten de ser-ne la causa. Arran de la pandèmia de la Covid-19, explica que s’ha donat més importància a la salut mental perquè hi ha més visibilització, però aposta per treballar també la prevenció amb més formació per detectar senyals d’una manera primerenca. També destaca que hi ha un augment dels casos en menors d’edat, sobretot per ansietat, trastorns alimentaris o conductes regressives, i que als nens també els afecten els canvis a nivell social que porta la pandèmia. 

«El cervell també pot emmalaltir»

Luis Álvarez. Psicòleg

Psicòleg de l’àrea d’adults de l’hospital, Luis Álvarez assenyala que el coronavirus ha pogut agreujar els trastorns obsessius, com per exemple el de la neteja, que la pandèmia reforça. Destaca que costa demanar ajuda i reconèixer un trastorn mental per la vergonya, però també recorda que hi ha malalts que no són conscients de la seua patologia i que poden no arribar a “revelar- la” mai. Afirma que existeix l’estigma social de la salut mental perquè es té la falsa creença que “quedes qüestionat com a persona”, la qual cosa no passa quan tens una malaltia física. “La societat ha d’entendre que el cervell també pot emmalaltir, és més complicat, però no per això s’ha de rebutjar.