«El planeta ens ha agraït aquest confinament obligatori»

Pep Fillat Gil (Tremp, 45 anys) és el nou president del comitè científic de la Federació Espanyola d'Activitats Subaquàtiques (FEDAS) després de ser elegit per l'assemblea federativa el passat 26 de setembre. Funcionari de l'ajuntament de Tremp és, a més, fundador d'Aquoir, un projecte d'envelliment de vins en àmfores artesanals al medi subaquàtic. És també bussejador associat als Centres d'Arqueologia Subaquàtica de Catalunya (CASC) i en matèries vinculades a l'àrea del Comitè Olímpic Espanyol.

Quina missió i objectius té el comitè científic?

Més que una missió ho considero haver de ser el referent de bussejadors i entusiastes de les activitats subaquàtiques, amb l’objectiu que puguin gaudir millor de les seues immersions, a través del coneixement, interpretació, difusió i comprensió del medi marí així com el seu patrimoni, sense oblidar les aigües continentals o d’interior.

Es tracta d’una comesa molt àmplia. Quantes persones el componen?

Tinc un superequipàs. És un autèntic dream team. Són vint-i-vuit membres, entre els quals hi ha doctors, màsters, llicenciats i amants del patrimoni cultural i natural subaquàtic del nostre país. Clarament jo sóc el menys qualificat, però estic molt agraït perquè a tots ells els vaig proposar seguir-me en aquesta etapa i tots em van donar suport.

I quin és el seu funcionament?

Fem entre quatre i cinc reunions online setmanals, ja siguin temes d’índole ministerial en l’àmbit de transició ecològica, tals com reserves i parcs naturals. I també hi ha reunions internacionals. Amb el meu equip contacto diàriament.

Vostè és polifacètic. Aventurer, emprenedor... expliqui de manera breu com va arribar fins on és ara.

Als dinou anys fent el servei militar vaig tenir la possibilitat de sortir de la meua població natal, Tremp, i conèixer nova gent i noves experiències. Quan em vaig llicenciar, vaig estudiar Turisme al CETT de Barcelona. Després em va contractar el Club Med (companyia francesa especialitzada en vacances prèmium tot inclòs) i vaig ser el primer espanyol a navegar en el veler més gran del món. Ha estat, sens dubte, la millor època de la meua vida perquè vaig treballar per tot el món.

Per a la naturalesa en general i per als fons marins en particular, la pandèmia de la Covid ha tingut un efecte positiu a causa del confinament?

Sí, molt positiu. Tant que es van recuperar les aigües en vida i en qualitat gairebé un 20 per cent en tres mesos. Hi va haver, per exemple, imatges curioses de dofins als ports com si anessin buscant l’ésser humà per comprendre què passava. O cérvols i altres animals salvatges deambulant en centres urbans. El planeta ens ha agraït aquest confinament obligatori. Per això proposo: per què no fem més gestos d’aquest tipus sense obligatorietat? Se’m tiren a sobre quan ho dic però seria necessari.

Pel que fa al patrimoni arqueològic de les nostres costes, queda molt encara per descobrir?

Hi ha una dita molt coneguda que diu que el mar és el millor museu del món. Esclar que queda per descobrir! S’ha de pensar que les activitats subaquàtiques com a tal només tenen poc més de cinquanta anys. No hem fet més que començar perquè cada vegada arriben més noves tècniques i tecnologies.

I tresors per rescatar?

Tots i cap perquè la paraula tresor està interpretada o valorada de forma diferent en el món científic, sobretot en el subaquàtic. Tresor és una paraula de caràcter molt singular que s’interpreta com trobar una cosa molt valuosa i important per ser ric, conegut i poderós. I és un gran error. En algunes immersions, personalment he trobat tresors únics al món i espero que en el futur la paraula tresor s’associï a trobar una cosa plural, un tresor per a tothom, que serveixi per a la seua difusió i principalment per al seu coneixement.

El 2012, després d’un llarg procés, un jutjat de Tampa (Florida) va donar la raó a Espanya, que reclamava a l’empresa nord-americana Odyssey la devolució de les monedes d’or i plata, així com les peces de valor de la fragata Nuestra Señora de las Mercedes. Hi ha algun litigi d’aquest tipus actualment?

No, però n’hi haurà. Pensem que Espanya entre els segles XVI i XIX va ser un imperi tan o més important com ho van ser a l’edat antiga els de Roma o Alexandre el Gran. A partir del 1492 i després de les conquestes americanes, el tràfic i les guerres marítimes, les activitats de pirateria, etc., van augmentar fins a uns nivells gairebé inimaginables. Avui dia vivim en un món motoritzat, però aleshores el transport marítim era el millor mitjà per a les grans rutes. Amb això vull dir que el patrimoni nacional que està submergit és incalculable. El que va passar amb Odyssey no serà un cas aïllat. I sóc partidari que “al Cèsar, el que és del Cèsar”.