Com es fa el torró d'Agramunt?
L’acurada barreja d’avellanes o ametlles, mel, sucre, pa d’àngel i clares d’ou
Torró Agramnut
El Torró d’Agramunt és fruit d’una acurada barreja d’avellanes o ametlles, mel, sucre, pa d’àngel i clares d’ou. El punt de cocció ha de ser exacte, donant a la massa un lleuger color marró, daurat. Tot embolcallat amb pa d’àngel, abans que la massa es refredi. La duresa ha de ser fràgil, perquè es trenqui sense gairebé esforç i doni a la boca sensació cruixent, fonent-se al mateix temps. La sensació al gust és d’una suau dolçor, que no embafa.
La recepta més antiga es troba en un manuscrit del segle XV, on en un dels apartats aborda com fer confits. Al capítol XXXII s’hi dona la recepta per fer torrons d’avellanes. Avui dia, el procés continua essent artesà i tal com el duien a terme els antics torronaires, però les eines i els mitjans utilitzats en la preparació s’han adaptat als nous temps.
Selecció i torrada d’avellanes. El primer pas era la selecció d’ingredients. Una vegada escollits es passava a la torrada de les avellanes. Es realitzava en un recipient metàl·lic que girava horitzontalment sobre el seu eix a través d’una maneta que el mestre feia girar. Quant les avellanes ja estaven torrades es deixaven refredar. Després es pelaven amb un aparell anomenat La Sotana, una mena de purgador de cuir
Cuita i blanquejat de la mel. El segon pas era la cuita i blanquejat de la mel. Es posava en un perol, col·locat en una fogaina, una construcció d’obra escalfada per brases. Quant la mel començava a bullir s’havia de remenar perquè no cremés i no fes grumolls. Aquesta era una tasca feixuga i per tal de reduir l’esforç, la part superior de la fusta per remenar estava collada a la paret. Els encarregats s’alternaven cada 5 minut
Pesatge i elaboració de tauletes. Un cop cuita la mel, tenia un color fosc. Per blanquejar-la, els torronaires hi barrejaven clares d’ou a punt de neu. Quant la barreja tenia el punt exacte de cuita, es treia del foc i s’hi tiraven les avellanes. Quant la pasta ja era homogènia, es llescava una quantitat, que es dipositava damunt d’una taula enfarinada. Es pesava i es modelava per aconseguir la forma. Es posava entre dos neules de pa d’àngel.
