Reclamen que la Covid no anul·li de nou els cribratges del càncer

En el Dia Mundial contra el Càncer de Mama, que es commemora avui, les entitats socials de lluita contra aquesta malaltia, reclamen que l’atenció oncològica torni a la normalitat a l’assenyalar que aquesta s’ha relegat a causa de la Covid i temen que torni a passar el mateix en la segona onada de la pandèmia. Una detecció precoç que preocupa especialment en el càncer de mama, ja que la paralització dels cribratges, que s’han reprès després de sis mesos, podria fer surar nous casos més avançats. L’Associació Espanyola contra el Càncer (AECC) va mostrar la seua preocupació perquè no es normalitzi l’atenció i va recordar que els pacients de càncer són un col·lectiu molt vulnerable, per les conseqüències emocionals de la Covid i que en molts casos han deixat d’anar als hospitals per por al contagi. Per la seua part, la Federació Catalana d’Entitats contra el Càncer reclama a les autoritats sanitàries que incrementin els esforços per restablir la normalitat en l’atenció oncològica i es reprenguin els programes de cribratge de càncer de mama, coll uterí i de còlon, davant del temor que “els nous casos es detectin en estadis més avançats i amb pitjor pronòstic”.

En aquest sentit, Montserrat Llorens, coordinadora del programa de detecció precoç del càncer de mama a Lleida, assenyala que són conscients que el retard en les proves podria comportar que es detectin nous casos més avançats, per la qual cosa insta les dones a acudir a les mamografies. Per la seua part, Adima reclama que aquests cribratges siguin també per a dones a partir de 69 anys, edat límit, i defensa continuar apostant per la investigació per augmentar la supervivència del càncer de mama, que està en el 85%. “És un gran avenç, però no oblidem que un 15% de dones es queden pel camí”, assenyala la seua presidenta, Digna Torres.

«Aposto pel sentit de l’humor i ser positiva per guanyar la batalla»

Judith Llardens. Mollerussa

Judith Llardens és una veïna de Mollerussa que lluita contra el càncer de mama. El seu missatge és que el sentit de l’humor i ser positiva són fonamentals per afrontar la malaltia, de manera que recomana no deixar-se guanyar per la por i viure cada moment.

A Llardens li van diagnosticar el càncer el 2017 i un any després li van practicar una mastectomia. “Estava bastant preparada perquè la meua àvia i la meua mare el van tenir, per la qual cosa em feia revisions habituals. Quan me’l van detectar, el bony era de 5 centímetres, però no vaig necessitar ni quimioteràpia ni radioteràpia. Per això considero que jo he tingut sort, encara que és molt dur”, explica.

La malaltia va donar un tomb a la seua vida. “Ningú t’explica que hi ha un abans i un després. He perdut energia, però com a persona he après a valorar altres coses de la vida, els moments i estar envoltada de les persones que estimes”, afegeix. Va conèixer la tasca de l’AECC un any després de l’operació i agraeix l’atenció que rep dels voluntaris.

Quant a la pandèmia, admet que al principi va tenir por que afectés les revisions i de poder encomanar-se, però que ara ja no. “Confio en els metges i em fan les revisions quan em toca. A més, no es pot viure amb por, però cal tenir precaució, això que no falti”, explica.

Llardens, que va perdre la seua mare amb 63 anys per un càncer de mama, assenyala que a ella li va ensenyar a afrontar la malaltia amb sentit de l’humor. “La medicina ha avançat molt, amb tractaments personalitzats, i també la societat. Però la paraula càncer continua fent por perquè es relaciona amb la mort. I no és així. Cal ser positius i lluitar. Això et dispara les defenses”, manifesta. 

preguntes generals sobre el càncer de mama

1 Com es confirma un diagnòstic de càncer?

Si hi ha sospita, es fa una mamografia i una econografia. Si es tracta de confirmar un diagnòstic, es porta a terme una biòpsia.

2 Què és un carcicoma de mama?

Són cèl· lules malignes en el teixit de la mama.

3 Què significa la proteïna HER2 sobreexpressada?

Si és proteïna, produïda per les cèl·lules tumorals malignes, es troba en una quantitat molt alta, el tumor serà molt més agressiu.

4 És veritat que els homes també poden tenir càncer de mama?

Sí, però la seua incidència suposa un 1% del total de casos diagnosticats.

5 Quin tractament és el més adequat?

El tractament depèn de la mida del tumor, de l’afectació ganglionar i si afecta o no altres òrgans. També depèn de la biologia de la cèl·lula tumoral, la semblança d’aquesta cèl·lula a les normals i la velocitat de desenvolupament del càncer.

6 Quants casos es detecten a Lleida?

Cada any es detecten uns 300 casos nous a la província. L’índex de supervivència supera el 85%.

7 Totes les dones amb càncer de mama són operades?

És la primera opció en el tractament dels càncers en estats localitzats. El tipus de cirurgia dependrà de la mida, localització i extensió del tumor. De vegades, el tumor ha de reduir-se a través de la quimioteràpia.

8 A qui va dirigit el programa de cribratge?

A les dones d’entre 50 i 69 anys. Aquest any, a causa de la pandèmia, es reduiran les atencions i es concertaran les visites per via telefònica. Entre el març i aquest mes, es van mantenir només els estudis en casos urgents.

9 Al treure els ganglis, quin risc hi ha de desenvolupar limfoedema (inflor de braços i cames?

El 30% de les dones que pateixen extirpació de ganglis poden desenvolupar-lo. El percentatge augmenta si s’ha de fer radioteràpia axil·lar.

10 Quantes mamografies es van fer a Lleida l’any passat?

El programa de cribratge de Salut va fer més de 13.500 mamografies, de les quals van detectar 68 nous casos de càncer.