Lleida registra un increment de morts de gairebé 400 persones durant la pandèmia
En comparació amb el mateix període del 2019, segons l’estadística de l’INE
Aquesta és l'escultura que la Paeria ha instal·lat al cementiri de Lleida en homenatge als lleidanats morts durant el confinament
L’Institut Nacional d’Estadística (INE) ha estimat que entre el 16 de març i l’11 d’octubre han mort a la província de Lleida 2.657 persones per diferents causes, 397 morts més que en el mateix període de 2019. Es tracta d’un increment pròxim a la xifra de morts per Covid-19 notificada pel departament de Salut de la Generalitat (363). La variació anual de morts acumulades respecte a l’any anterior creix un 8,86% a la demarcació de Lleida, un percentatge molt inferior a la mitjana catalana, amb un increment de morts del 26,85%, i de la mitjana estatal, del 17,69%.
L’estadística de l’INE reflecteix l’augment de defuncions a Lleida en els punts més crítics de la pandèmia. Així, l’última setmana de març van morir a la província 162 persones, davant de les 56 de l’any anterior aquella mateixa setmana; mentre que en l’última quinzena de juliol, quan es va produir un rebrot al Segrià, van morir 225 persones, 84 més que en la mateixa quinzena del 2019.
En el conjunt de l’Estat espanyol, l’INE ha calculat que en les 41 primeres setmanes del 2020, fins l’11 d’octubre, han mort 384.618 persones. És a dir, 57.817 més que en el mateix període de 2019, quan se’n van notificar 326.801.
Aquestes 57.817 morts contrasten amb les 34.210 morts notificades pel Ministeri de Sanitat per Covid-19, segons les xifres oficials. És a dir, hi ha una variació d'almenys 23.607 defuncions entre les estadístiques de l’INE i del departament ministerial.
L’INE està realitzant una estimació del nombre de defuncions setmanals durant la pandèmia de Covid-19. Aquest projecte es planteja l’estudi de les defuncions setmanals ocorregudes durant 2020 i la seua comparació amb les dades històriques de defuncions des de l’any 2000, la qual cosa permet interpretar les dades amb perspectiva històrica, atesa la variabilitat que presenten les defuncions al llarg del temps.
El projecte no té una durada determinada, depèn d’elements aliens com és la pròpia evolució de la pandèmia, però almenys es preveu que tingui una durada d’un any. "No obstant això, cal considerar a tota hora el seu caràcter experimental i prendre les xifres amb cautela ja que s’ofereixen dades estimades per un model que podria subestimar o sobreestimar resultats", puntualitza l’organisme.
