Dissenyen una vacuna per prevenir càncer de pulmó, intestí i pàncrees

Investigadors de l'Institut Francis Crick de Londres han dissenyat una vacuna per tractar i prevenir el càncer de pulmó, intestí i pàncrees, els primers assajos del qual en laboratori amb ratolins han resultat prometedors. Els investigadors tenen previst presentar els resultats d’aquest assaig diumenge vinent al 32è Simposi EORTC-NCI-AACR sobre dianes moleculars i terapèutica del càncer, que s’havia de celebrar a Barcelona i que a causa de la pandèmia es durà a terme de manera virtual aquest cap de setmana.

La vacuna ha estat creada per apuntar a un gen denominat KRAS, que està relacionat amb el desenvolupament de molts tipus de càncer, inclosos els de pulmó, intestí i pàncrees.

L’estudi de la vacuna ha estat dut a terme per la doctora Rachel Ambler, una investigadora postdoctoral, i altres investigadors a l'Institut Francis Crick de Londres. "Sabem que, si el gen KRAS falla, això permet a les cèl·lules que comencin a multiplicar-se i convertir-se en cancerígenes. Més recentment, hem après que, amb l’ajuda adequada, el sistema immunitari pot ser capaç d’alentir aquest procés", ha avançat Ambler en un comunicat difós per l’organització del congrés. "Volíem veure si podíem utilitzar aquest coneixement per crear una vacuna del càncer que pogués utilitzar-se no només per tractar-lo, sinó per proporcionar una protecció duradora contra la malaltia i amb efectes secundaris mínims", ha afegit Ambler.

Els investigadors han creat un conjunt de vacunes que són capaces de suscitar una resposta immune contra la majoria de les mutacions KRAS més comunes.

Les vacunes són compostes de dos elements units, un fragment de la proteïna produïda per les cèl·lules del càncer que tenen el gen KRAS canviat i un anticòs que ajuda que la vacuna arribi a un tipus de cèl·lula del sistema immune denominada dendrítica, que ajuda el sistema immune a identificar i destruir cèl·lules cancerígenes, una habilitat que les vacunes poden reforçar.

Els investigadors han provat la vacuna en ratolins que ja tenien tumors de pulmó i en altres als quals se’ls va induir el creixement de tumors.

Van estudiar els ratolins per veure si els seus sistemes immunes responien a la vacuna i també van mirar si els tumors es reduïen o no arribaven si més no a formar-se.

Als ratolins amb tumors, el 65% dels tractats amb la vacuna seguien vius 75 dies després, en comparació amb el 15% d’aquells que no l’havien rebut.

Als ratolins tractats per induir-los tumors, el 40% dels vacunats seguien lliures de tumors 150 dies després, en comparació amb només el 5% dels no vacunats (un ratolí).

En vacunar als ratolins, els investigadors van trobar que l’aparició de tumors es veia retardada de mitjana 40 dies.

"Quan utilitzem la vacuna com a tractament, vam veure que alentia el creixement de tumors en ratolins. I quan la utilitzem com una mesura de prevenció, vam veure que no apareixien tumors durant un temps bastant llarg i que, en molts casos, no arribaven a aparèixer mai", ha resumit Ambler.

Alguns assajos previs de vacunes contra el càncer han fallat, segons compte, perquè no van ser capaços de crear una resposta prou forta del sistema immune que aconseguís trobar i destruir cèl·lules cancerígenes. "Aquesta investigació encara té molta tirada per recórrer abans que pugui ajudar a prevenir i a tractar el càncer en persones, però els nostres resultats suggereixen que el disseny de la vacuna ha creat una resposta forta als ratolins, amb molt pocs efectes secundaris", ha conclòs.