“Recordar perquè no torni a passar”

Vint-i-set documents en una petita carpeta. Aquest és tot l’arxiu històric amb què compta el Col·legi de l’Advocacia de Lleida des de la seua fundació, el 1850, i fins al 1938. Gairebé un segle d’activitat professional concentrat en tot just vint-i-set papers, els únics que va rebre fa uns anys de l’antic Arxiu de la Guerra Civil de Salamanca, en el marc de la campanya iniciada el 2002 per la Comissió de la Dignitat. El col·legi professional lleidatà va inaugurar ahir al pati del Palau de la Paeria una exposició amb reproduccions dels seus papers de Salamanca i la història d’una reclamació i de la recuperació d’aquesta documentació històrica. L’alcalde, Miquel Pueyo, va presidir la inauguració d’aquesta mostra, que estarà oberta al públic fins al pròxim 2 de desembre. Pueyo va destacar el lema que la impulsa: “Recordar perquè no torni a passar, saber perfectament tot el que va ocórrer com a vacuna perquè no torni a passar, i també un homenatge als represaliats.” I és que l’exposició és una mostra representativa dels documents que les tropes franquistes van requisar el 1939 per identificar advocats, jutges i fiscals lleials a la República.

Els vint-i-set documents que el col·legi professional va poder recuperar el 2012, datats entre l’abril del 1937 i el març del 1938, inclouen propostes de nomenaments d’advocats per ocupar càrrecs a l’administració de Justícia de Lleida durant aquells anys; salutacions, felicitacions o contestacions entre el degà del col·legi i càrrecs polítics i institucionals de l’època; designacions d’advocats en el torn d’ofici o passis per a col·legiats que havien de viatjar a Barcelona.

Documents del llavors Sindicat d’Advocats de Lleida requisats el 1939 pel règim franquista

Jordi Albareda, actual degà del col·legi, va explicar que la promoció dels drets humans i la defensa dels drets dels ciutadans és precisament una de les funcions d’aquesta entitat professional. “Amb aquesta exposició volem així rendir memòria als advocats lleidatans represaliats i recuperar també una part de la nostra historial col·legial”, va afegir. Per la seua banda, Pueyo va remarcar que “és de justícia recuperar els papers que encara segueixen a Salamanca i també a Àvila”, i va agrair en aquest sentit la tasca reivindicativa de la Comissió de la Dignitat.

“Vaig plorar com una criatura a l’anar a recollir aquests documents”A l’advocat lleidatà i exdegà del col·legi professional Simeó Miquel li va tocar anar el 20 de febrer del 2012 a l’Arxiu Nacional de Catalunya per rebre de mans del llavors conseller de Cultura, Ferran Mascarell, els papers recuperats de l’Arxiu de Salamanca. Miquel, que ahir va explicar durant la inauguració de l’exposició la història d’aquesta documentació i de la reclamació, va confessar que “aquell dia vaig plorar com una criatura”. “Sabíem que el Col·legi havia perdut l’arxiu durant la Guerra Civil però no sabíem que teníem papers a Salamanca”, va recordar, agraint la tasca de la Comissió de la Dignitat. Els vint-i-set documents era tot el que quedava de l’arxiu custodiat al seu domicili pel llavors degà Antoni Bergós, ja que el col·legi no tenia seu pròpia. “No sabem què va passar: una part potser es va escampar en causes judicials i probablement aquests tenien poca utilitat per a la repressió”, va comentar.