Entitats socials al límit

La pandèmia ha posat les entitats del Tercer Sector en una situació molt complicada en un moment en el qual s’han convertit en més que imprescindibles per a milers de famílies lleidatanes. El cessament d’activitats durant mesos a causa del confinament i les restriccions sanitàries han causat un retrocés en l’estat de salut, psicològic i físic, de molts dels usuaris amb alguna discapacitat. També entre les persones grans, que s’han vist més aïllades i en alguns casos s’han detectat deterioraments greus.

Sobre això, Amics de la Gent Gran de Lleida insta les administracions a poder garantir l’atenció presencial a un col·lectiu “molt castigat” per les restriccions mentre treballa per ampliar l’acompanyament telefònic a uns altres quatre municipis del Segrià de cara a l’any que ve. Per la seua part, Creu Roja Lleida ha vist com s’han triplicat les demandes d’ajuda de necessitats bàsiques a causa de la crisi sanitària i econòmica i des del març passat ja ha atès prop de 40.000 usuaris a tota la província. Tanmateix, l’entitat alerta que els efectes socials de la pandèmia encara estan per arribar i ja es prepara, com la resta d’entitats, per afrontar noves peticions d’ajuda en els propers mesos. És el cas també de Càritas, que ha donat el triple d’ajuts que l’any passat, i que des de l’inici de la pandèmia ha atès més de 900 llars que tenen dificultats per arribar a fi de mes.

Les dificultats econòmiques mantenen les entitats del Tercer Sector al límit. És el cas de la Fundació Ilersis-Shalom, que ha vist “ploure sobre mullat” després de l’incendi que va patir el seu centre de treball l’any 2018. Després d’adquirir material de protecció sanitari i amb la necessitat de llogar espais per poder continuar amb la seua activitat, l’entitat alerta que necessiten finançament i la creació d’un nou centre de treball davant d’un futur que és ben “incert”. Així mateix, moltes entitats s’han vist afectades pel tancament de l’hostaleria i la restauració, ja que compten amb negocis que donen feina als usuaris i generen ingressos per a les entitats. “És un cop dur a la nostra economia”, assenyalen des d’Ilersis-Shalom. Mantenir les activitats ha estat la principal missió de les entitats per no deixar els seus usuaris a l’estacada i que la situació actual no agreugi el seu estat. S’han readaptat activitats i se n’han cancel·lat d’altres, amb un canvi de model que, assenyalen, ha vingut per quedar-se, més centrat en les necessitats concretes de cada usuari i amb grups més reduïts. Sobre això, Aspid destaca que el tancament d’activitats durant diversos mesos ha afectat l’evolució de les persones amb alguna discapacitat, mentre que des d’Acudam es denuncia que les persones amb discapacitat han estat “les grans oblidades” de la pandèmia i que les entitats han redoblat els esforços per evitar contagis entre el seu personal i els usuaris. Un altre col·lectiu especialment vulnerable han estat les persones sense llar, que han vist canviades les rutines quan just havien iniciat un procés de canvi en entitats com Arrels, mentre que la vida autònoma també s’ha vist perjudicada en usuaris d’associacions com Down Lleida. Les entitats reclamen que la pandèmia no sigui una excusa per retallar drets i incideixen en la necessitat d’augmentar els recursos per adaptar els serveis garantint els protocols sanitaris.

La Federació Allem, que agrupa entitats de persones amb discapacitat que atenen 2.250 usuaris, alerta que la viabilitat econòmica de les associacions es troba en perill per la falta d’ajuts i els sobrecostos que han hagut d’afrontar per protegir la salut d’usuaris i treballadors, així com l’adaptació dels serveis i les activitats. El Tercer Sector arrossega les conseqüències de la crisi sanitària i tem que un nou tancament que agreugi la seua situació.

A la crida de més finançament també s’uneix la reclamació d’un permís retribuït per als familiars cuidadors de persones amb discapacitat que hagin d’aïllar-se per Covid.