ESNOTICIA
Lagarde adverteix que els fons de recuperació no poden retardar-se
Mentre els caps d'Estat de la UE ajornen la negociació per desbloquejar-los || Hongria i Polònia mantenen el seu veto al pressupost de la Unió Europea
La presidenta del Banc Central Europeu (BCE), Christine Lagarde, va demanar ahir al Parlament Europeu que el fons de recuperació comenci a funcionar “sense dilació” perquè és “extremament important” per donar suport a l’economia europea, mentre va suggerir la possibilitat que una eina així estigui disponible al bloc per respondre a situacions de “naturalesa excepcional”. Així ho va assenyalar davant de la comissió d’Afers Econòmics i Monetaris de l’Eurocambra després que Hongria i Polònia bloquegessin la seua ratificació.
Va destacar que aquests recursos “addicionals” podran facilitar polítiques fiscals expansives en aquells països amb un espai pressupostari “limitat”, per la qual cosa és necessari fer el que calgui per “permetre un desemborsament ben esglaonat i efectiu” d’aquestes ajudes.
La postura d’Hongriai Polònia es tradueix en l’enèsima crisi al si de la Unió Europea
Segons el seu parer, el fons europeu de recuperació és un component “vital” de la resposta europea a la crisi, per la qual cosa va demanar una implementació “ràpida” . “Tant de bo això sigui aviat”, va dir, sense esmentar directament Budapest i Varsòvia.
Però hores després, els primers ministres d’Hongria i Polònia, Viktor Orbán i Mateusz Morawiecki, respectivament, van defensar el seu veto al pressupost comunitari i al fons de recuperació davant de la resta de líders, sense obtenir resposta sobre aquesta qüestió dels altres caps d’Estat i de Govern. El debat sobre el punt mort en el qual es troba el fons europeu per la negativa de Budapest i Varsòvia a ratificar-lo va durar tot just un quart d’hora i només hi va haver cinc intervencions, segons van indicar fonts comunitàries, que van explicar com es desenvolupava ahir a la nit la cimera comunitària telemàtica.
Poc després, van passar al següent punt de l’ordre del dia, sobre la lluita contra la pandèmia, de manera que quedava ajornada la recerca de la solució a aquesta crisi de la Unió Europea.
Polònia i Hongria es neguen a ratificar el Marc Financer Plurianual (MFP) per al període 2021-2027 i el fons de recuperació pel nou mecanisme que vincula el desemborsament dels fons europeus al respecte a l’estat de dret. Aquests dos estats membres consideren que es tracta d’un sistema que viola els tractats comunitaris i a més està pensat específicament per a ells.
Espanya gasta més i té la mortalitat més elevada Espanya ha compromès per a mesures sanitàries anti-Covid pràcticament el doble de diners per habitant que la mitjana dels governs centrals a la Unió Europea en els seus projectes pressupostaris. L’OCDE situa la despesa a Espanya en 220 euros per persona per a mesures d’urgència sanitària davant de la pandèmia, davant els 112 de mitjana en 21 països comunitaris. Malgrat tot, té la mortalitat més elevada, només superada per Bèlgica dels països amb dades.