Realitat i ficció sobre nadons robats

Memòria històrica, intriga, esperança, crims i amor. Aquests són, entre molts altres, alguns dels ingredients que conformen la nova novel·la Jo vaig ser una nena robada, de l’escriptor de Balaguer Pere Esteve, que, amb aquest llibre, tanca així una trilogia que va començar fa tres anys amb L’enigma del Crist de Balaguer (2017) i Cercle tancat (2019). El punt de partida de Jo vaig ser una nena robada es basa en un fet real. Concretament, en l’apropiació indeguda d’una nena de dos anys per part d’un capità de l’exèrcit nacional, després de morir el 1938 la mare de la petita com a conseqüència d’un bombardeig a la Sentiu de Sió durant la Guerra Civil. A partir d’aquí la ficció s’apropia ja de les pàgines i el llibre narra les vivències d’aquesta jove a Saragossa, on se l’emporta el seu pare, fins a convertir-se el 1978 en inspectora de la Policia Nacional. Capricis del destí porten la protagonista fins a Lleida, on resoldrà un cruent assassinat (crim real ocorregut a Lleida a finals dels 70 quan un policia local va assassinar una treballadora de l’ajuntament). Així mateix, altres homicidis perpetrats per l’extrema dreta lleidatana a Balaguer i la Sentiu de Sió (aquests de ficció) traslladaran fins allà la jove policia. Precisament un detall fortuït mentre resol aquests casos farà que la protagonista acabi descobrint els seus orígens.

“Normalment presento els meus llibres per Sant Jordi però amb la pandèmia va ser impossible, així que vaig decidir esperar. Tanmateix, quan vaig veure que res no canviava vaig pensar que ja era hora de publicar-lo”, va afirmar Pere Esteve. Així, des de fa al voltant d’una setmana el llibre, editat a Vivelibro, ja està a la venda en llibreries de Balaguer i també en plataformes online. Així mateix, Esteve va afirmar que ja té gairebé a punt la pròxima novel·la, una història que es desenvolupa a Bausen al segle XIX.

Denúncia col·lectiva davant la Fiscalia General de l’Estat Un total de 56 víctimes de desaparicions forçades infantils van denunciar ahir de forma conjunta davant la Fiscalia General de l’Estat els seus casos al·legant que les mares “van ser les víctimes primigènies” de la trama coneguda com de nadons robats, i per tant són víctimes de violència contra la dona. Les denunciants, representades per les associacions Per la Lluita de Mares de Nadons Robats a Andalusia, S.O.S Nadons Robats, Associació Sense Identitat Biològica o Save Our Souls Nadons Robats, es van unir per primera vegada en una acció d’aquest tipus, per denunciar la vulneració dels Drets de la Dona d’acord amb els tractats i convencions internacionals de drets humans vigents a Espanya.