La salut mental exigeix més recursos

Han augmentat les atencions en el servei de Salut Mental de l’hospital Santa Maria a causa de la pandèmia?

Fins ara, hem atès més de sis-centes persones i s’han fet 157 primeres visites. Són persones que abans de la Covid no tenien cap patologia de salut mental i això es tradueix un augment del 10 per cent.

Les entitats han doblat esforços per atendre un miler de persones durant el confinament

Quin tipus de perfil i patologies són més freqüents?

Sobretot són dones, d’entre quaranta i cinquanta anys, però també estem veient gent més jove. Presenten quadres d’ansietat, depressió, solitud i aïllament causats per la situació actual de pandèmia. També apareixen factors estressants per la crisi econòmica i la pèrdua d’ingressos, així com atencions per dol de persones que han perdut un familiar pel coronavirus.

Per què la pandèmia també està afectant la salut mental de la població ?

La situació actual, de canvi constant i incertesa per allò que passarà, obliga les persones a haver de tenir habilitats per adaptar-se. Aquelles persones que no les tinguin o que siguin més fràgils, poden desenvolupar un trastorn que els impedeix continuar amb la seua vida. Ens trobem que, a causa del confinament, famílies que ja arrossegaven problemes de convivència, aquests s’han vist agreujats pel fet d’haver d’estar més temps junts. Fins i tot, en algun cas, es podria donar casos greus de deteriorament en les relacions familiars, que s’uneixen a altres factors estressants com poden ser les dificultats econòmiques.

Han sorgit fòbies?

Sí, hi ha una part de la població que té por de contagiar-se, de sortir al carrer o d’infectar la seua família. Podrien enfrontar-se a situacions d’estrès posttraumàtic, ja que els efectes d’aquesta crisi tardaran a aparèixer, per la qual cosa preveiem que segueixi augmentant la demanda d’ajuda.

Quin tipus de seqüeles podrien donar-se en la salut mental?

Un factor molt important que s’està perdent és la comunicació no verbal. Portar mascareta, no poder abraçar-nos o besar-nos, està canviat la nostra forma de relacionar-nos. Caldrà veure quins efectes tindran aquests canvis en la nostra salut mental a llarg termini.

I a les persones amb trastorn mental, com els ha afectat?

És un col·lectiu greument afectat, ja que s’ha trencat la seua rutina i això incrementa la seua ansietat.

Què podem fer per afrontar la situació?

S’han de buscar alternatives a la comunicació per evitar l’aïllament. No s’ha de pensar en el futur, sinó viure el present i treballar en unes mesures sanitàries que són necessàries per evitar contagis encara que sense oblidar l’impacte que poden tenir en la salut mental de la ciutadania.

Les entitats lleidatanes que treballen en l’àmbit de la salut mental reclamen més recursos i un canvi de model d’atenció comunitari per poder fer front a l’allau de demandes d’ajuda que han rebut davant de les conseqüències que està tenint la pandèmia. El president de la Coordinadora d’Entitats de Salut Mental i Addiccions Terres de Lleida, Josep A. Lavín, alerta que des del març passat les associacions han augmentat un 65% les atencions respecte a l’any passat, amb prop d’un miler de persones que ja tenien un trastorn mental previ, així com set-centes persones més que requereixen ajuda per primera vegada. En aquest últim cas, es tracta sobretot de familiars de persones amb un problema de salut mental que s’han vist “desbordades” per la situació actual, ja que la càrrega d’atenció ha recaigut en les famílies. Lavín assenyala que “s’han vist col·lapsades i això provoca que acabin entrant en el sistema sanitari per angoixa, depressió o ansietat”.

Una vegada més, la dedicació dels professionals de les entitats i les famílies ha estat “clau” en la gestió de la pandèmia en l’àmbit de la salut mental per intentar pal·liar els efectes de l’actual crisi. Una situació que es preveu que s’agreugi en els propers mesos, per la qual cosa les entitats, que ja han fet un gran esforç per adaptar-se a la situació i mantenir l’atenció de primer nivell, reclamen més recursos econòmics i humans. En aquest sentit, Lavín assegura que falten especialistes de psicologia i psiquiatria en el circuit sanitari públic, sobretot en zones com el Pirineu, i que necessiten que s’actualitzin els recursos i que els ajuts arribin a temps. “Les entitats estem afrontant una situació econòmica delicada, amb més despeses i sobrecostos, i continuarem estant al peu del canó, però necessitem que hi hagi algú darrere que ens doni suport”, afirma. Per a la coordinadora, és de vital importància que es posi en marxa un model comunitari en l’atenció de la salut mental i que, des de l’atenció pública, es faci un esforç per no ajornar visites a persones amb trastorn mental. “Els genera una angoixa i frustració que agreuja el seu benestar”, alerta. Així mateix, insta a modernitzar la cartera de serveis en salut mental que, assenyala, és antiquada. “Les persones mereixen un acompanyament digne”, destaca.

Lavín considera que la Covid-19 ha demostrat el caràcter essencial d’atendre el benestar emocional de les persones. Però, afegeix, per a això s’han d’oferir més mitjans per accedir a la persona “abans que aquesta arribi al límit”, ja que d’aquesta manera es reduiran els ingressos hospitalaris. En aquest sentit, constata la preocupació de l’augment de casos de nens amb trastorns causats per la pandèmia, amb malsons i conductes regressives associades a la situació de confinament i por a l’exterior. Hi ha escoles que ja han sol·licitat ajuda en aquest sentit i es tem que aquests trastorns puguin anar a més amb el temps si no s’actua.

Així mateix, les entitats consideren que és prioritari un treball conjunt amb polítiques d’inclusió social i laboral. “L’administració ha d’escoltar les entitats per poder avançar en l’atenció de salut mental”, reivindica Lavín.

Oliver, que ara està jubilat, explica que abans de la pandèmia s’organitzaven excursions amb professionals i usuaris del servei comunitari en salut mental i que, ara, s’han hagut d’anul·lar. “Anàvem a la platja o on nosaltres votàvem, nosaltres les necessitem i els professionals que ens atenen, també. Trobem a faltar aquestes sortides perquè ens ajuden a trencar una rutina que es pot fer molt costa amunt”, explica a SEGRE. Per això, després d’uns mesos durs d’aïllament, assenyala que “no voldria haver de passar per un altre confinament. Vaig estar sol, amb la meua mare en una residència, i es va fer molt dur no poder tenir un contacte directe amb la gent, amb la meua família i amb els meus amics”, explica.

Entén que les restriccions són necessàries per evitar contagis de Covid-19, però insta a cuidar també la salut mental de la població. “S’ha de recordar que una de cada quatre persones pot desenvolupar un problema de salut mental al llarg de la seua vida. I que, a més de cuidar el nostre cos, hem de cuidar la nostra ment. Per a tothom això també ha de ser important”, defensa.

“Les persones han de ser el centre de les polítiques” Les entitats de salut mental reclamen una aposta global i ferma que situï la salut mental i les persones al centre de les polítiques públiques. Així mateix, demanen inversió i millora de la cartera de serveis socials i, en especial, del Club Social, ocupació i acompanyament a la llar. Així mateix, demanen un model d’escola inclusiva, avançar en el model comunitari i donar més suport a la tasca de les associacions.